Bé, Visi , ja no estàs amb nosaltres al nostre pesar, però en vida has sigut un clar exemple de fortalesa i lluita constant, malgrat totes les pedres que s’han anat posant al teu camí durant anys. Últimament has patit molt i encara aixina has aconseguit lluitar fins al final amb un somriure.
De tu no oblidarem mai les ganes de viure i la careta de felicitat que tenies quan ens veies després d’un temps, una felicitat que es contagia tant ràpid com la d’un xiquet i que tant sols amb una llibreta i llapisos de colors era suficient per a fer-te feliç.
Tots trobarem a faltar el teu «i tu?» Després de cada pregunta que et feiem, o el teu «bé» quan et preguntavem com estaves, encara que et trobares malament.
Tots els presents ací et volem molt, estem molt orgullosos de tu i et trobarem a faltar.
Descansa, bonica.
