Tot escriptor que compareix des de la cultura popular, sense la pedagogia escaient, de vegades es troba neguitós, sacsejat, davant d´una qüestió singualr com ho és l´elitisme i hegemonia dels autors de classe elevada, que arriben afai§onats des de la universitat o estaments intellectuals. L´escriptor autodidacta, forjat dia a dia en el quefer literari, sovint es replanteja aquesta singular posició. Uns han de veure en els altres llurs seguidors, llur afanosa her¨ncia del més bell paradigma que proporciona la més perfecta línia de comunicació entre els éssers humans,. Per² per a l´escriptor autodidacta, aquest és un camí de desenganys, és una elecció perillosa, ja que ha d´estar preparat per a plorar ll grimes de despit en contemplar com el progrés, sovint, només convida a la seua taula aquells que no passen gana.

Tanmateix, l´educació, que constitueix el fons i el vertader contingut dels nostres coneixements, es fonamenta principalment en la comprensió intuïtiva dels món que ens ha pertocat viure, per² aix² només podem adquirir-ho per nosaltres mateixos, vivint, escodrinyant, tractant amb els homes, perqu¨ tractar amb els homés és un art alié als esperits sensitius i nobles. És sols l´esfor§ intens del pensament per a coincidir punt per punt amb la paraula escrita, cobrir amb vida i mat¨ria, segons, minuts, hores i tota l´extensió del temps. L´escriptor autodidacta té una natura inherent a tot ésser hum senzill amb el credo artístic que no és en cap de les escoles liter ries, on els homes voldrien encabir la prosaica realitat de la vida. Sovint, com el cant del poeta, desperta coses mig ocultes, fa moure i fereix cordes que sense ell mai no haurien vibrat.