Dissabte que ve Vila-real viur un homenatge ben necessari, en aquest país nostre tan efica§ment governat pel comandament a dist ncia. Un homenatge que hauria de ser un més entre els molts que es mereix aquest cantautor i mai no li retran les nostres institucions, encara tan obscenament sect ries. Un homenatge humil, si vostés volen, per² també ben amarat d´un valor impagable, en aquest temps nostre on la impostura campa lliurement i impune: la sinceritat. Dissabte que ve, a Vila-real, l´Associació Cultural Socarrats nomenar Socarrat Major 2003 el poeta de X tiva Raimon Pelegero, un guardonat ben digne per a una edició que se sap especial, la desena.

El premi Socarrat Major ha estat capa§ d´aplegar, en tan sols una d¨cada, una n²mina ben c¨lebre de guardonats. Gent de la talla d´Enric Valor, de Vicent Pitarch, de l´escriptora Isabel-Clara Simó o de Rafael Súria i Joan Simon, únics supervivents, aleshores, dels signants de les Normes de Castelló, tan justament commemorades en els darrers mesos.

Són, aquests cinc, tan sols alguns dels noms propis que confereixen dignitat i prestigi a una distinció, si volen modesta, per² també ben rigorosa en la tria. Una n²mina que, al temps que augmenta la consideració del premi, dota de credibilitat l´entitat que el convoca, tan sensible sempre a les manifestacions diverses de la nostra maltractada cultura, tan entusiasta en la defensa d´uns valors que, a hores d´ara, haurien de ser objecte de foment i no pas de reivindicació.

Una tasca no sempre senzilla, no sempre satisfact²ria. Una tasca, malauradament, que encara ens resulta imprescindible.

Dissabte que ve, ser a Vila-real el que, amb Ovidi Montllor, és segurament el millor cantant que han donat aquestes terres, tan f¨rtils en la fecunditat creativa com en la capacitat de perseguir-la fins i tot més enll de la mort, en un acarnissament que únicament desqualifica els seus promotors, molts d´ells tan ben situats en la jerarquia auton²mica. Un personatge a qui intellectuals de la talla de Josep Maria Castellet o Joan Fuster, Joaquim Molas o Baltasar Porcel han dedicat paraules ben elogioses. Un personatge que ha cantat, en catal de Val¨ncia, les seues abruptes can§ons, que en deia Josep Pla, en llocs tan diversos com l´Argentina, Cuba, els Estats Units o el Japó, indrets on els teatres li obren les portes que fa molts anys que li tanc la televisió auton²mica. Un personatge dotat d´una corpul¨ncia lírica envejable que ha sabut barrejar els poemes propis (que tal són més que no simples lletres) amb les versions musicals del millor de la literatura: Salvador Espriu, Joan Roís de Corella, Ausi s March... Un personatge -perqu¨ Raimon ja ho és des de fa temps- a qui li hem d´agrair tantes coses que potser en una nit -la de dissabte pr²xim- no en tinguem suficient.