Cacatio matutina est tamquam medicina. Aquest aforisme, m xima o precepte és el que hauria de practicar -fins a les últimes conseqü¨ncies-, el president Aznar, evacuar abans no eixir de la Moncloa, i no dir barbaritats en públic. Com ara insinuar que amb una paraula seua el vessament del Prestige no ha existit mai o vendre´ns en terra plana als americans del nord (el bisbe, de Castelló, utilitza una fórmula semblant -amb una paraula meua...-, per a jugar en borsa per² no li acaba de sortir bé...), o que aquells que critiquen o pensen o, senzillament, escolten i lligen les notícies pr¨viament no censurades pel govern del PP borden com els gossos. Conven§ut que ca que lladra no mossega.
Els gossos han estat presents freqüentment en la religió, la poesia, la literatura, infantil, juvenil i zoofílica (El gos de sant Roc, El perro del hortelano, La ciudad y los perros o La vecina y su gran danés), i més recentment al cinema i a la televisió (Rin-tin-tin, el gos del caporal Rusty), o la barreja de totes dues disciplines (Amores perros, Perros en la noche...), i han representat sovint el que vol el president Aznar que siguen els seus ciutadans-subordinats: submissos per lleials i que mengen només una vegada al dia per all² de la inflació desbordada pel consum de cebes, pataques i altres aliments culpables de l´apujada de la tal inflació.
Sense anar més lluny, els immigrants venen al Regne d´Espanya (una monarquia heredit ria la funció última de la qual és la reproducció -com els conillls-), atrets pels opulents missatges del tal president, al qual coneixen fins i tot els gossos (refrany atribuït a un tal Chinchilla que es dedicava a lapidar-los i per aix² conegut i temut entre els c nids madrilenys), quan diu que ací lliguen els gossos amb llonganisses. Per tot arreu han fet c lculs i atés el nombre de cans que habiten les comunitats aut²nomes (hist²riques o no), uns quatre milions, són moltes llonganisses.
Alguns residents, animals, plantes i equinoderms, per², li han retrucat amb la no menys m xima: A otro perro con ese hueso: que ho conti a sa tia!
