A hores d´ara em trobe atiat, neguitós, molest de mirar, llegir i sentir per tot arreu l´estrall de la guerra. Sempre la maldat per endavant, amb unes imatges i uns atavismes primitius que em fan remembrar les estranyes resson ncies terrorífiques d´un temps allunyat. Em debatia amb el paper en blanc, paisatges verdíssims imbuits de nuvoloses melangies, ninfes est¨rils, amors de lluny vagament inassolibles que aleshores esborraren de la meua imaginació aquell període horrorós.

Lentament, el meu pensament em traslladava fora del temps i de l´espai, i em menava cap a l´eterna realitat de la vida, la filosofia. Sovint la filosofia s´ha dedicat a resoldre els enigmes del món, per² sempre s´ha trobat davant l´home amb all² que veritablement hauria de ser el paradigma per a entendre i sentir el missatge, a fi de poder salvar-se i viure en pau amb els altres i amb el món en el qual li ha pertocat existir.

De fet, l´home té la possessió d´elegir amb llibertat la seua manera de comportar-se, i la capacitat per a saber i valorar les seues conseqü¨ncies, ja que precisament per aix² est subjecte en tot moment a temptacions, errors i exig¨ncies. Necess riament, per aquests perills, la reflexió, la saviesa hauria de protegir-lo, fent-li viure les coses com són, amb filosofia, apartant-lo d´actituds perjudicials, refor§ant aquesta llibertat que el capacita com a home, per a elegir, i que alhora és el signe més evident de la dignitat que el diferencia. Un grau de saviesa i coneixement sempre ha estat indispensable per a la superviv¨ncia de l´home, i ha salvat la seua esp¨cie de la destrucció i de les lluites, de les viol¨ncies i de les exaltacions, i dels dolors al llarg de la hist²ria.