toponímia oficial

Bilingüisme. Seguim sense entendre les retolacions bilingües en la toponímia. En menys de tres-cents metres vam poder vore vuit noms per indicar la direcció de quatre localitats. Vila-real/Villarreal; Castelló/Castellón; Almassora/Almazora i Val¨ncia/Valencia es repartien el ridícul espai d´uns cartells més aviat desorientadors. Aquest criteri ja ha estat emprat, amb barroca pres¨ncia, en taulellets que assenyalen els carrers de la capital de la Plana on es pot llegir, si hom disposa del temps suficient, Calle del Ceramista Godofredo Buenosaires--Carrer del Ceramista Godofredo Buenosaires. Potser es tracte del joc de les difer¨ncies, per² tret de calle/carrer no vam saber treure´n el profit. Altres pobles de la Plana han seguit amb submissió capitalina aquest ridícul criteri que deixa de valdre quan es tracta de top²nims d´origen castell . Així, junt al doblets carrer Sant Lluís-calle San Luis o Mare de Déu dels Desemparats-Virgen de los Desamparados, trobem que la Virgen del Rocío no pot esdevindre Mare de Déu de la Rosada no sols pel ridícul bilingüisme sinó perqu¨, malgrat tot, encara hi ha classes i hi ha gent que no té dret al bilingüisme...

L´article. Potser aquesta minúscula pres¨ncia de la-el-l puga mer¨ixer tot un redundant article perqu¨, certament, conté unes connotacions sociolingüístiques dignes d´estudi. Segurament podríem establir una comparació entre l´anomenat complex d´inferioritat i aquest rubor que provoca l´article dels top²nims. Una vegada hem abandonat la N-340, reina del bilingüisme, i prenem la CV-170, eix Betxí / la Pobla Tornesa, ens trobem davant una nova qüestió: la Vall d´Alba / Vall d´Alba. Ara, per², no es tracta de bilingüisme oficial sinó la diacronia política. Hi vam comptar, a l´anada, set cartells amb l´article -¨poca de la COPUT socialista?- front a quatre de nova factura sense article i dos amb l´article censurat. Si hi afegim el r¨tol de la pla§a de bous l´empat es fa evident: set articulats i set capats. Vam consultar un dels opúscles que la Generalitat Valenciana ha editat sobre el pobles valencians i, efectivament, l´article ha estat eliminat. Hem pensat que eixa minúscula parella de lletres, tal vegada, fóra portadora d´algun tret massa rural, allunyat de la modernitat d´un poble que canvia oliveres per washingtonianes, té institut, pla§a de bous, polígon industrial... No és, per², l´únic poble que destesta l´article. També les Alqueries esdevenen Alquerías del Niño Perdido sense article que els puga llevar import ncia i sembla que els habitants d´el Forcall també el rebutgen.

Quan unes alqueries passen a ser poble, quan una vall passa a batejar el poble que hi naix, quan un forcall d´un riu passa a denominar el poble de la riba..., tots s´acompanyen de l´article, que no els ruralitza sinó que els singularitza. No es tracta de qualsevol forcall on s´apleguen dos barrancs o tres rius, es tracta del poble el Forcall. Ja no considerem les diverses alqueries que hi havia escampades per eixe tros de terme; ara és un bonic poble el qual es defineix amb companyia de l´article. Arreu del món, en les diverses llengües, podem trobar la pres¨ncia del determinant com a formant del top²nim: El Escorial (Madrid), El Paso (Texas), A Corunha Galícia), Le Havre (Fran§a), La Paz (Bolívia)...

No hi ha, com veiem, motiu per al complex d´inferioritat. Desitgem que pobles tan ben batejats com la Pobla Tornesa o la Llosa, nuclis de població com els Ivarsos o la Pelejana, comunitats com la Rioja o estats com el Salvador no es vulguen desfer d´eixe parell de lletres. Tampoc ens agradaria que, en con¨ixer que molts pobles nostres s´encap§alen amb un article rab, comen§aren a escur§ar els noms: Massora, Boc sser, Cal , Canar...

Tautologies. Una darrera qüestió de toponímia i administració se m´acut amb all² que en diuen tautologies, mena de redund ncies sem ntiques. Un cas ben conegut és el del riu Guadiana que vindria a significar riu,riu,riu si considerem que -gwad era el mot amb qu¨ els rabs designaven un riu i -ana també correspon al mateix significat entre els pobladors prerromans. La vinguda de pobles successius hauria comportat aquest aplec de formes diverses amb un mateix significat. Un altre exemple curiós correspon a la Vall d´Aran, on també trobem una tautologia puix el significat d´aran és vall en basc, la vall de la vall.

Aquestos dos casos tenen una clara explicació per raons hist²riques ²bvies i pel desconeixement del conqueridors de la llengua dels conquerits. All² que no resulta tan obvi és que l´administració desconega la pr²pia llengua. Sense eixir-nos de la nostra ruta, i després de passar la Vall d´Alba, ens trobem amb un r¨tol que designa una petita rambleta, el nom popular de la qual és la Ramblella. L´administració, per², ha cregut convenient afegir el mot barranc per si hom desconeix llur significat barranc de la Ramblella. Segurament l´administració no sap que rambla i els seus derivats són mots transparents per a qualsevol valenci . Tampoc deu saber que un coll i un port són sin²nims. Tot seguint la mateixa carretera i pujant cap a Vistabella apleguem al coll del Vidre -conegut també com de la Xaparra, si venim de Vistabella. No lluny hi ha el mas conegut com el Collao, collado d´Atzeneta era el nom antic d´aquest pas d´entre termes de la serra de la Nevera. La conselleria d´Obres Públiques ens ha sorprés amb un tautol²gic i novedós port del Collao, el coll del coll. Les tautologies resulten justificables en pobles que desconeixen la llengua del lloc invadit per² són impresentables en una administració que té com a oficial el valenci . Ja deia Fuster que el nostre país té la major concentració de fil²legs per quil²metre quadrat. I, ja se sap, el polític fa tasques de lingüista i així li lluu lo p¨l. Sempre es pot acudir, per², a la Univeristat, tampoc hauria de ser vergonyós all² de preguntar.