Al llarg de la vida, l´home ha sabut passar, tal com ho deia Kant, d´animal racional a animal raonable. Per², de vegades, el raonament es converteix en un paradigma de grans paraules, encara que sovint hi ha qui, quan no té paraules, les manlleva, triant de pert nyer a aquella ¨lite orgullosa que sempre mira amb desdeny la resta dels humans, des del cim de la seua ombrívola opul¨ncia, que ha anat atresorant poc a poc, com un colleccionista de les unces més vulgars, la desfermada sup¨rbia. Aquest món civilitzat no és res més que una eterna simulació, que fins ara no ha fet altra cosa que ofegar l´ nima del vertader home del treball, humil, embadocat pels xerraires de moda.
Quan es perd la mem²ria, es perd el sentit de la vida. A hores d´ara, en virtud del panorama que ens mostren alguns llocs on es desenvolupa un esdeveniment social important, ja no cal ser només home, cal ser un superhome. Hi ha cavallers financers, politics buscaraons, els quals amaguen les seues ambicions per a obtenir el diner f cil amb l´atavisme més primitiu de l´ideal, davant de la gent, encara que tot aix² siga una colossal mentida. Obliden que el principi vital de tot ésser hum , pel qual es gratifica l´esperit, és la riquesa de l´ nima. Cap aspiració a adquiri coneixementes, tenir respecte pels altres, s´aboca a la vulgaritat, a l´estrall de l´ambició més horrible, matant la confian§a i la bella relació entre la gent del poble. En qualsevol esdeveniment rellevant, sempre apareixen els de sempre, amb les mateixes intencions. L´espectacle no deixa de ser curi²s. El prepotent, amb la seua ironia i malicia. Veritablement, qu¨ som davant de la gent?
