La nova ofensiva del nacionalisme espanyol, refor§ada per l´¨xit electoral del Partit Popular en les municipals de maig, s´ha centrat de manera obsessiva en les aules. Conscients de la import ncia dels primers anys de formació en la configuració de l´ideari de les persones, els populars han plantejat la batalla en dos fronts, principalment: els continguts acad¨mics i l´organització de l´estructura docent. En el segon mbit, l´estrag¨gia passa per reduir els pressupostos -ja escadussers- del sistema públic i desviar-los a l´escola concertada, més permeable ideol²gicament als seus plantejaments. I amb un perill afegit, a més -i també a conseqüencia- de la degradació del sistema públic: la segregació social que suposar , a llarg termini.

En el primer apartat, l´acció se centa a anar tornant, progressivametne, als temps del Florido pensil. I no és una figura ret²rica. Ho explica molt bé Pau Viciano en el seu llibre Des de temps immemorial, amb el qual va obtenir el primer premi Llorer d´assaig, que promouen l´editorial T ndem i la Universitat Jaume I de Castelló i que jo, si em permeten, els recomane vivament. Ha esbrinat l´autor les hemeroteques i els manuals educatius per mostrar-nos com els nacionalismes francés, espanyol i catal utilitzen la hist²ria, pervertint-la, en funció dels seus interessos. Com es fomenten mites falsos per afermar el sentit nacional de la hist²ria. I és en aquest sentit que el ministeri d´Educació vol midificar els continguts de l´assignatura d´hist²ria: aprofundint en aquells aspectes que sancionen la unitat (qui sap si de destí en l´universal) d´Espanya a través de l´ensenyament d´una hist²ria que bandege les hist²ries perif¨riques en benefici d´una visió centralista. És en aquest sentit, també, que historiadors pr²xims a la línia del govern preparenuna gran Hist²ria d´Espanya. Una hist²ria que, més o menys, vindr a ser com aquella que aquest que subscriu va aprendre a les aules tardofranquistes, una versió on Jaume I i la resta de reis de la Corona d´Aragó no apareixien sinó com a actors secundaris.

Per² no és la hist²ria l´únic objecte de la fúria reformadora de la senyora misnista d´Educació. L´enfortiment de l´assignatura de religió -a més de pagar el deute que van contraure amb el Papa arran la seua visita en plena campanya electoral- va en un sentit semblant: al capdavall, el concepte de nació espanyola que defensen est lligat indisolublement a la seua vinculació amb l´Església Cat²lica.

I és també en un sentit id¨ntic que s´ha d´entendre l´intent d´introduir més ores d´ensenyament en castell quan, precisamente, les llengües que pateixen una situació més prec ria -les que necessiten, per tant, més ajut- són totes les altres: el gallec, el catal , l´euskera o el bable. Llengua castellana, hist²ria centralista i religió cat²lica són els tres pilars sobre els quals s´assenta aquesta visió excloent d´Espanya. Tres vells pilars. El p¨ndol, doncs, ha tornat als anys del Florido pensil