Quan aquesta societat ens porta per un camí sacsejat de greus problemes, acompanyada, si més no, per alguns esdeveniments revestits de fatuitat, afai§onats i dotats d´un paradigma atractiu, alhora davant d´aquesta paradoxa, sent una gran atracció i curiositat per all² que diuen els escriptors i poetes de la literatura universal sobre els episodis bells, per² també sobre tots els nostres defectes.
El gran poeta Goethe diu en la seua obra Wilher Meir: "Tant exampla les idees l´ nima i paralitza l´activitat com vivifica les accions a l´esperit cohibit el pensament". Aquesta veritat prova quan feble és la condició humana, la qual sembla que tothom sempre desenvolupa una de les seues activitats mitjan§ant els demés, com si d´aquesta manera fora ideal inassequible per a l´home la perfecta fidelitat col.lectiva de coratge que demana ponderació i harmonia. De fet, ja ens diu aquesta veritat el poeta, quan constitueix aleshores, una de les grans antin²mies que revela la complexitat en el drama latent de la conducta humana. És evident que, quan s´aplica la contradicció als homes pensadors, poetes i místics l´amplitud dels seus pensaments intel.lectuals des de la febre imaginació, els somnis obrin nous horitzons sense fronteres; en aquest cas, l´ nima amb les seues ales toca la veritable realitat i els converteix en éssers excepcionals món hip²crita i deshumanitzat. Només els somniadors, els promotors de la paraula escrita sense fronteres, lluiten i recerquen per altra societat i trobar la resposta correcta. Encara que sempre la condició humana busca la contestació f cil al seu drama.
