La notícia no em sorprén. Parla d´un tal Vasiel, empresari romanés sense escrúpols que explotava -val a dir esclavitzava?- vint-i-set compatriotes seus en la construcció d´un centre comercial a Castelló. Els reclutava al seu país d´origen, atraient-los segurament amb la contalla d´una terra d´oportunitats on, amb treball, es podien arribar a lligar els gossos amb llonganisses. Una volta imantats per la fall cia, els feia pagar mil euros -mil euros d´all , que són molt més que mil euros nostres- en contrapartida per les despeses de gestió que ocasionaria el trasllat des de Romania a l´Estat espanyol, és de suposar que en condicions adequades: amb papers en regla. Per² no era així. Ben al contrari, els mantenia en situació irregular -sense mitjans per a fugir, doncs, i amb por de denunciar-ne la situació per no patir-ne, ells mateixos, les conseqü¨ncies pitjors- i els feia treballar en la construcció a canvi tan sols de menjar i allotjament: caldria veure quina mena de menjar i d´allotjament. Com esclaus. Un esquema que, amb matisos, es repeteix en tots els mbits vinculats a la immigració prec ria. I que assoleix fites d´especial crueltat en sectors com la prostitució. Facen mem²ria: ja ho hem llegit més d´una vegada, en aquest diari.
La notícia no em sorprén, els deia, perqu¨ -amb variacions gairebé sempre mínimes- l´he llegida més vegades. Per² em segueix indignant poderosament aquesta explotació dels més febles. A casa nostra, per proximitat. Als països del Tercer Món, per la magnitud que assoleix. Contra el que celebrem, l´esclavisme mai no ha estat abolit. Potser sobre el paper i potser en alguns indrets privilegiats. Per² en determinades circumst ncies i en determinats llocs, segueix plenament vigent. Perqu¨ esclaus són els treballadors de les mines que ha retratat en diferents ocasions Sebastiao Salgado, obligats a treballar de sol a sol i privats de qualsevol dret. I esclaus són els nens que, en lloc d´anar a escola, elaboren, a canvi de ben poc, els productes de nombroses multinacionals d´aquelles que patrocinen esdeveniments culturals diversos. I esclaves són les dones obligades a vendre el cos per sobreviure, arreu dels prostíbuls d´Europa, ben a prop -algunes- de casa nostra. I esclaus, moderns per² encara esclaus, són tots aquells a qui la mis¨ria obliga a dur una vida que no voldrien. Un nombre que va en augment. I els que cite són només uns casos.
La notícia de l´explotació brutal de l´home per l´home no hauria de sorprendre sinó aquells que viuen d´esquena a la realitat, perqu¨ el món en va ple, d´exemples. Per² ens hem immunitzat contra la trag¨dia, a c²pia de contemplar-la per televisió, i ja no ens altera ni la gana ni la son. Únicament, ens sacseja l´esperit quan la trobem a prop, a ben poca dist ncia de casa nostra. Hauríem de fer un esfor§ per trobar la vacuna que ens cure de tanta manca de sensibilitat.
