De sobte, una urpada terrible ens ha gelat el somriure. Se´ns ha mort Vicent Mar§ . L´amic. El mestre. L´escriptor. Voldria no creure la veu trencada, a la vora del plor, que em participa per tel¨fon la notícia. L´esper vem, és cert, segurament incr¨duls que fóra possible una notícia així, tan terrible. Sabíem que ocorreria, més tard o més d´hora, per² ens resistíem a admetre que no hi havia escapat²ria possible a la fatalitat del diagn²stic. Seguíem installats, obcecadament, en les trinxeres de l´esperan§a. Fins que ha sonat el tel¨fon per fer-nos saber, a tants amics que tenia, que la nostra nsia no tenia més fonament que la desesperació. Que la impot¨ncia.
En uns pocs mesos, l´atzar ha decidit privar-nos de la pres¨ncia engrescadora de Vicent Mar§ , dels seus mots valents, del seu sentit intelligent i elegant de l´humor, sempre respectuós amb tothom, de l´ nim tan optimista amb qu¨ encarava la vida i ens mostrava, als qui teníem el privilegi de la seua amistat, per quines dreceres valia la pena fer camí, de la lucidesa amb qu¨ reduïa a dues paraules a penes la complexitat del món. Ja sabem que és sempre implacable, el termini. Per² l´evid¨ncia no ens mitiga ni una engruna de tanta r bia, de tant de dolor que ens omple el pit i ens impedeix la paraula. Voldríem cridar amb totes les forces i esgarrapar amb les ungles la cal§ de les parets, esquin§ar les cortines de tristor que ens velen la mirada, com si el xiscle o els gests desmesurats ens hagueren de tornar la pres¨ncia de l´amic. Com si fóra possible rompre el malefici. Despertar del malson. Ja sabem que no. Que la vida no és un conte com els que escrivia Vicent i no hi ha sorpreses que capgiren el final. Que mai no negocia, la Dama Implacable. Que és immune al dolor i a la injustícia. Que res no la commou.
Els xiquets del Grau de Castelló han perdut un mestre compromés amb la feina i amb la llengua que parlava, una persona especialment dotada per a la comunicació. Els de tot el domini lingüístic catal , un dels autors que més i millor sabia respondre a les inquietuds d´un públic particular i difícil. Vicent Mar§ tenia el do de situar-se al nivell dels xiquets, la capacitat de relacionar-se amb ells amb una immensa complicitat, com un més entre ells. Fou la capacitat de sentir-se, ell també, xiquet, unida a una imaginació fecunda i a un rigor literari innegociable que el situ entre els millors autors valencians de literatura infantil i juvenil. Un dels més populars, també. Un exemple que, sense renunciar a l´ambició, és possible concitar l´interés del públic i alhora el de la crítica que, obra a obra, l´havia anat considerant entre els millors escriptors d´un mbit de la literatura que sovint no té el reconeixement que mereix. La ciutat de Castelló, que ell tant s´estimava, ha perdut un dels seus fills principals i faria bé de recon¨ixer-li, sense més dilació, els m¨rits d´una traject²ria fecunda, generosa i compromesa -a més de amb la ciutat i la cultura que li eren pr²pies- amb els més joves i amb els més febles. Fóra una justa i noble manera de dir-li fins sempre.
Ens ha deixat Vicent Mar§ i el somriure se´ns ha gelat al rostre a tots els que el coneixíem i que, en les hores posteriors al decés, ens hem anat trobant i saludant, impotents i capcots, per² c²mplices en el dolor. Ara mateix ni tan sols ens consola recórrer al t²pic que un escriptor mai no es mor del tot, perqu¨ li sobreviuen les paraules que escrigué. És cert que a la mem²ria que li guardarem els que l´estim vem -que no som pocs- s´afegir el fervor que seguiran suscitant els seus llibres. Per², ara mateix, tan recent la ferida, ni tan sols ens consola saber que continuar -així- entre nosaltres. Ara mateix, res no ens mitiga el dolor ni ens eixuga la pena. La trag¨dia se´ns presenta íntegra i inabastable. Som incapa§os de bastir la resposta a tantes preguntes que ens fem. Ens ha deixat Vicent Mar§ i no hi trobem explicació.
