USTED PUEDE CONSULTAR ESTA SECCIÓN A TRAVÉS DE:

¿Droga a la Pla§a de les Comunicacions?

Un dels principals resultats de l´activitat periodística, a banda de proporcionar informació al conjunt de la població, és, sense dubte, generar estats d´opinió. I, sobre aquest aspecte, és suficientment conegut el debat que afecta la societat actual sobre la conveni¨ncia o no de fer públic de manera reiterada un determinat fet negatiu. La part positiva d´aquesta reiteració informativa és que el problema en qüestió arriba a ser conegut d´una manera suficient, per tal que puga ser abordat per qui tinga capacitat per a fer-ho. Ara bé, aquesta estrat¨gia presenta, sense dubte, algun efecte secundari no desitjat. Per una banda, es pot produir l´anomenat "efecte crida", que pot provocar que en un primer moment augmente la concentració del problema. Per una altra banda, la descontextualització, el sensacionalisme i la repetició de determinats titulars periodístics poden col.lapsar la percepció que es té sobre el col.lectiu o el lloc afectat, arribant a deformar completament la realitat i generant situacions d´una notable injustícia.

Volem concretar aquesta generalització que acabem d´exposar, i que es repeteix en nombroses situacions quotidianes, en un fet que ens afecta directament: la reiteració de la notícia sobre la distribució habitual de droga en la pla§a de les Comunicacions de Castelló i, en general, pels voltants de l´Institut Polit¨cnic d´aquesta mateixa ciutat.

És cert que hi ha problemes puntuals de distribució i de consum de droga pels voltants d´aquesta pla§a de Castelló. I creiem sincerament que és positiu que es denuncie aquesta situació. Ara bé, som perfectament conscients de la complexitat d´aquest problema --totalment emmarcat en la configuració de la societat actual i en els valors que hi predominen-- i, per tant, de les dificultats per abordar-lo adequadament; així com som igualment conscients de l´inter¨s que suscita i de l´esfor§ que exigeix a totes les parts afectades: veïns del barri, comunitat educativa, forces de seguretat, etc. En el context que acabem de descriure, no ens queda res més que continuar treballant al m xim, tots plegats, per tractar d´erradicar aquesta important lacra social.

Ara bé, de la mateixa manera que agraïm l´inter¨s dels mitjans de comunicació en fer palesa aquesta desagradable situació, agrairíem igualment que es comunicara amb la mateixa insist¨ncia, d´una banda, que no es tracta d´un problema exclusiu ni d´aquest barri ni dels voltants d´aquest institut (tan sols cal observar les xifres escandaloses que mostren les estadístiques sobre consum de drogues en el conjunt dels joves de la nostra societat) i, d´una altra, que aquesta no és la principal característica que defineix ni el nostre barri ni el nostre centre: cosa que hom pot arribar a pensar, a partir de la lectura descontextualitzada i repetitiva d´uns titulars sensacionalistes que ajuden ben poc a descriure la realitat.

Per aix², volem aprofitar aquesta oportunitat perqu¨ es conega que, tot i que afectat per problemes puntuals (quin lloc de Castelló o de qualsevol altra ciutat no en té?), estem parlant d´un barri perfectament estructurat, din mic, plenament integrat en la nostra ciutat, amb una dotació de serveis absolutament homologable a la de la resta de districtes i que ofereix una qualitat de vida que, en general, no té res a envejar a la del conjunt de la població. Un barri, en definitiva, que convida a viure-hi amb un sentiment positiu de pertinen§a.

I pel que fa a l´Institut Polit¨cnic, ens estem referint a un centre docent absolutament orgullós de la seua hist²ria i que, després de la reconstrucció completa dels edificis i les instal.lacions, se sent il.lusionat amb el present i amb una capacitat extraordin ria de projecció cap al futur. Estem parlant d´un institut que acull més de 1.300 alumnes del barri i del conjunt de Castelló i les seues comarques; que contribueix a la socialització d´una part important dels joves de la ciutat i que, alhora, els prepara per a continuar estudis futurs o per a la seua incorporació a la vida laboral; que té signats convenis amb més de 300 empreses per a completar els estudis de tretze Cicles Formatius diferents de formació professional específica; que participa en Programes Europeus d´intercanvi d´alumnat i de professorat; que dissenya permanentment projectes de millora de la qualitat; que col.labora habitualment amb el Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius de Castelló, i amb altres entitats i organismes, per tal de planificar conjuntament activitats de formació del professorat; que participa en programes d´Educació Ambiental; que gestiona propostes educatives diverses, que van des de l´educació compensat²ria fins a l´atenció a l´alumnat d´alta capacitat, passant per un amplíssim ventall d´accions dedicades a l´atenció a la diversitat; que té signats convenis amb el Patronat Municipal d´Esports per a la utilització de les seues instal lacions per part de les persones adultes del barri; que contempla com un dels objectius prioritaris del seu Projecte Educatiu l´obertura del centre al seu entorn; que manté unes extraordin ries relacions de col.laboració amb l´Associació de Mares i Pares d´Alumnat i amb diferents entitats del barri i de la ciutat: Associació de Veïns, Associació de Països de l´Est, Serveis Socials, etc...

Així doncs, i com a conclusió, estem plenament conven§uts que és bo que se s piga que hi ha problemes puntuals al voltant del nostre institut i del barri que l´acull (com a la resta de barris i de concentracions massives de gent jove), i que s´hi actue en conseqü¨ncia. Per² també que hi ha moltíssimes coses bones que no són suficientment conegudes. I caldria que s´explicaren més sovint. Seria just... i necessari.

Floreal Gracia Alcaine.

(Director de l´I.E.S. Polit¨cnic de Castelló).

Gracias al área de Seguridad Ciudadana

Esta carta es para agradecer al concejal de seguridad ciudadana, Carlos Tovar, y para que transmita a quien corresponda mi agradecimiento y el de mi familia por los hechos que sucedieron el día 29.

Mi madre se hallaba en su casa --es una señora de 89 años--, y sufrió una caída estando sola. Unos vecinos avisaron al Ayuntamiento y se personaron tres agentes de la Policía Local con los números de placa 145, 275 y 803. Tengo que resaltar de estos agentes el cariño y el trato amable que tuvieron en todo momento con mi madre hasta que llegó la ambulancia, que tardó más de media hora. Tanto es así que mi madre sólo repetía "que no se marcharán los guardias". Como es de bien nacido el ser agradecido, me dirijo al director de este periódico Mediterráneo para su publicación. Muchas gracias.

Ricardo Besnard Peris.

Carta al cielo, para Francisco Vicent

Estimado Paco: Te escribo esta carta porque Dios ha querido tenerte a su lado, sin dar tiempo para una despedida. Aprovechando el puente de principios de diciembre, me ausenté unos días de este nuestro querido Castellón, y me enteré tarde de tan triste noticia. Paco, no pude acudir ni al tanatorio ni a tu entierro. Estas partidas, como la que te ha correspondido, son buenas para quien se va, pero el que se queda aquí...

¡Me vienen a la memoria tantos recuerdos! Yo te conocía ya antes de nacer "Quiquet de Castalia". ¿Te acuerdas? Eran tiempos de nuestra juventud, casi niños. En aquella tu casa de la calle Ximénez, con tus padres José Mª y Julia. Ahora los habrás podido ver de nuevo, como a ese ángel, que era tu querida nieta Nuria, hace poco tiempo fallecida.

Paco, siempre me pareciste de una personalidad con muchas facetas, no me explicaba cómo podías "lidiar" con tantos aspectos distintos, cómo resolvías tu diversidad y de pronto te mostrabas sencillo y claro como el agua. Así alcanzaste unas cotas que ni tu ni yo, en aquellos años, podíamos soñar.

Te agradezco la amistad de aquellos años, el ejemplo de tu trabajo, tu constancia, tu sincero amor por todo lo que se refería a Castellón.

Gracias por no haberme fallado nunca siempre que he necesitado algún favor tuyo. Has sido de los hombres que llegan, donde se proponen, porque piensan que podrán, y tu has podido a fuerza de voluntad, autoestima y personalidad.

Por mucho tiempo seguimos caminos distintos, pero de vez en cuando hemos coincidido y siempre me has respondido con nobleza y sinceridad.

Ahora te has ido por el camino de Aquel que dijo que era la Verdad y la Vida. Aquí has dejado a Chelo, tu mujer, hijos y nietos, así como muchos que también te hemos querido, dejas abierta una herida que será casi imposible de curar.

Me quedo con la esperanza de que algún día, fuera del tiempo, ya lejos de las cosas de aquí, podamos vernos de nuevo.

Ara pregue per que descanses en pau. Déu vulga puga´m con¨ixer-nos més Adéu Paco, fins després.

Toni Montoliu.

Gracias al Rock and roll y a Miguel Rios

Como seguidor de la obra del rockero y maestro Miguel Rios, quería agradecer a su periódico el seguimiento del mismo, así como la primera página del sábado día 27 de noviembre, y el amplio reportaje del magacine "Gente de Castellón" de fecha 4 de diciembre.

Miguel Rios que, para según que medios, todavía sigue un proscrito, quizás porque hace y dice lo que su corazón y dignidad como ser humano le dictan por encima de las cacicadas y otras falacias.

Bravo por Miguel Rios y aprovecho a Jesús Martínez, de Televisión de Castellón, por facilitarme la entrada; a Juan Tosca por abrirme la puerta de la misma y por la entrevista tan inteligente que le hizo poco antes del concierto. Juan sí que sabía qué preguntar y Miguel Rios estuvo muy cómodo durante la misma. A Clara Castro, decirle que sigue siendo un pilar importantísimo para el maestro Rios y agradecerle su amabilidad conmigo. A la familia Navarro, impertérritos seguidores del rock de Miguel que, cómo no, estuvieron en Castellón a su lado, como siempre.

Como último agradecimiento, felicitar a Castellón Cultural por traerlo al Auditorio, y a todos los hijos del rock and roll, porque sin ellos esto no sería nadas. Salud y rock para todos. Gracias.

José Archilés Cardona.