A hores d´ara, tot ho contemplem baix un prisma allunyat, antic, per² emotiu quant a la percepció d´un temps hist²ric farcit d´enyoran§a.
Aquest cicle, pot ser el més entranyable i plaent de l´any, quan ens fa tornar a les nostres arrels, a unes arrels consistents, on veritablement es gaudeix d´un conglomerat de manifestacions cristianes i paganes que tanmateix corren entreteixides, articulades amb els costums i tradicions del nostre poble. A la Purísima s´inicien els plantejaments dels pessebres que consisteixen en representar el naixement de Jesús, tradició atribuïda a Sant Frances d´Assis, el 1223. El solstici d´hivern, 21 de desembre, és el dia amb menor insolació de l´any que el calendari tradicional no coincideix amb l´actual, perqu¨ la data del 25 nadalenc no correspon al 21 de desembre. De tota manera, hem d´assenyalar que la Festa de Nadal és una festa familiar, aleshores, molt desconeguda per a alguns estranys que no entren en les nostres concepcions. Antigament es feia al racer de la llar i comen§ava; si més no, l´acte revestit del normal atavisme, amb l´assist¨ncia al dinar tradicional de quants més familiars millor.
Alhora, cal destacar que per Nadal, fins ben entrat el segle XIX, el punt principal de l´ pat, es constituïa, en molts indrets del típic porcell. El gall de Nadal i el porc han estat, encara ho és en molts llocs, les típiques menges d´aquesta important diada, encara que a la nostra terra haja sigut, i ho continua sent, el típic arrós amb conill i pollastre, guarnit de saboroses "pilotes" de carn i herba-sana, rematat pels postres a base de torrons, figues i nous, tot molt bé arremullat de vi cabut i el corresponent xampany a la vora del foc.
