La mort est ací, i la mort est all . Per totes parts la mort sempre es troba treballant al nostre voltant, en nosaltres mateix, sobre nosaltres, baix nostre és la mort. La mort ha posat la seua empremta, el seu segell en tot all² que coneixem i sentim por. Primerament moren els plaers, tot seguit les nostres esperances i finalment el que veritablement hi som, el poder i les ambicions, i quan tot ha mort, la pols crida a la pols i també morim.

Els dies passats hem vist insistentment tots els mijans de comunicació, tan visuals com escrits, com de manera simult nia, ens han oferit les imatges i escenes de la cruenta i llarga angúnia del Papa, cap de l´Esgl¨sia Católica i també de l´Estat Vatic , segat per la llarga i potent dalla que no respecta, cap poder, honor ni tampoc gl²ria alguna.

D´aquesta manera ens adonem veritablement que davant de la mort tothom hi som iguals, sense distinció de classe ninguna. La jerarquia, per important que siga, engranatge de l´Estat, tan polític com moral, per gran que semble la seua utilitat, aleshores també ser segada sense compassió, en poques paraules, sense llargues salm²nies inacabades perqu¨ sempre esdevé un altre que ompli aquest buit.

La mort, ja ho hem dit sempre, alhora és el desastre penós, la destrucció violenta de l´error hum . Sentim un ésser que es perd, com la mort dels nostres familiars, com l´únic valor perdut que mai no tornarem a trobar. La mort és l´única veritat i realitat que impera en aquesta curta vida de falses exageracions. Si no clarifiquem el significat de la vida, els valors sempre quedar n esborrats de tota devoció i de tot respecte.