Les Corts Espanyoles han debatut aquests dies un projecte de llei que ha generat una controv¨rsia que, si no ha anat a més, ha estat únicament pels tabals de guerra que ha fet sonar la Brunete medi tica a prop²sit del projecte d´estatut catal . Un rebombori, dit siga de camí, que ens té ensordits a tots i que ens impedeix de parlar amb normalitat, que és com hauríem d´aprendre definitivament a resoldre els litigis, foren del tipus que foren. Una greu mancan§a democr tica, per², l´an lisi de la qual ens duria a verals ben distints dels que avui els vull proposar.

La pol¨mica a la qual aludia és la que ha suscitat l´anomenada llei de prevenció del tabaquisme, ara en tr nsit cap al Senat, després d´haver estat aprovada al Congrés amb un amplíssim consens. Si han seguit la notícia, ja sabran que a partir de l´Any Nou estar totalment prohibit fumar a centres de treball, establiments sanitaris o docents i espais tancats en general. I que en determinats indrets, com ara sales de festa, aeroports o restaurants d´unes certes dimensions, s´hauran d´habilitar, si es vol permetre el tabac, sales especials: guetos, n´han dit els addictes més radicals. Finalment, no hi haur sales específiques per a fumar en els centres de treball, com s´havia demanat des de certes inst ncies. Potser, en aquesta última decisió, ha pesat el parer dels científics, que asseguren que tan sols la prohibició total del tabac és capa§ de garantir un ambient saludable a la feina. L´objecte de la llei és doble: d´una banda garantir el respecte als drets dels no fumadors i de l´altra facilitar que deserten de l´h bit una part dels que avui en són addictes. Fins a un 30% el podrien abandonar, segons les xifres del Comité Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme.

La mesura ha accentuat el victimisme d´aquells fumadors que ja se sentien perseguits. Per², ben mirat, la nova llei es limita a donar carta legal a una série de qüestions que cauen pel seu propi pes. Al capdavall, no fa sinó arbitrar mesures que faciliten que els efectes de l´h bit afecten únicament els seus practicants. I no, com abans, també aquells que hi eren a la vora. El problema, per², ser articular-ho. Aconseguir que determinats fumadors, emparats per una consci¨ncia social permissiva amb el tabac, deixen de practicar-lo on es pot i on no.

No diré que la nova disposició no supose un avan§ en aquest sentit: és evident que sí. Per² no deixa de ser parcial i, d´alguna manera, hip²crita. Tenen raó els fumadors quan afirmen que, de les dues drogues socialment més acceptades -tabac i alcohol-, tan sols se´n persegueix una. És cert que el tabac genera efectes secundaris greus en persones no practicants de l´h bit: els fumadors passius. Per², i l´alcohol? Hauríem de considerar víctimes dels efectes secundaris de l´alcohol els morts en accidents causats per conductors beguts? O els membres de famílies desestructurades a causa de l´addicció d´un dels membres? Si és així, per qu¨ l´alcohol es permet i el tabac es persegueix?

Més enll de les xifres i dels arguments que exhibeixen els promotors de la llei, hi ha una realitat més crua. D´una banda, l´acceptació social de l´alcohol és, ara mateix, molt major que la del tabac. De l´altra, les pressions econ²miques de les empreses tabaqueres són molt menors. Al capdavall, ja fa temps que han ampliat el negoci més enll dels cigarrets: exactament, des que, als Estats Units, les primeres sent¨ncies els obligaren a pagar fortes indemnitzacions a certes víctimes de l´h bit. No és el cas de les vinculades a l´alcohol, un apartat on, a més de destileries i cellers, hi hauria que sumar el nombre ingent de bars que poblen els nostres carrers. Així, doncs, l´explicació és senzilla. O és que saben vostés d´algun polític capa§ d´assumir el trastorn que provocarien unes mesures restrictives, en un grau id¨ntic, del consum d´alcohol?

Escriptor