Vivim amb un constant trobament de les clarors de la vida que mai no arribem a entendre.

A hores d´ara, les difer¨ncies entre l´home i la dona, han minvat bastant, perqu¨ una cosa és l´amor entre dos persones, amor lliure com el vent que es deixa sentir al fons de l´ésser. L´amor és un art, el mateix que la música que dóna sensacions del mateix ordre, molt vibrants i delicades que de vegades ocupa el buit intermitent de la paraula crua. De fet, no sempre la tan proclamada igualtat dels drets d´uns i altres, es posada en pr ctica completament.

Aleshores, és possible considerar objectivament el que es dicta tradicionalment entre els dos sexes, la difer¨ncia de valors, a més a més, de la difer¨ncia de les funcions biol²giques.

Tanmateix, hi han éssers reblits d´amors i turbul¨ncies, de passions que a hores d´ara mai no poden ser taponades pel silenci. De vegades, aquestes persones es rebel.len contra el convencionalisme que imposa el temps i la societat, que sembla encara sura la feixuga pell amb que l´etern va revestir a Adán després de la caiguda. En realitat, aquesta crua manifestació només vol revelar el víncul originari que Déu va establir entre l´home i la dona, víncul pel que ells es convertir n al mateix temps en una persona. Un significat an leg de la mateixa tradició que Aristófanes exposa en algun moment amb Platón. Antigament existien els "androginos", éssers que eren al mateix temps mascles i femelles. En la mateixa diversitat en el prototip de masculinitat i feminitat es pot trobar l´amor.