La visió real del que a hores d´ara está passant en un lloc inserit per un bell panorama dintre de la ribera mediterr nia, ens fa contemplar a uns éssers esfangats davant de la vida harmoniosa d´un poble castigat pels seus mandataris amb una traject²ria inquietant.

L´egoisme crea ambició i inspira tanta repulsió que aleshores s´ha inventat la cortesia, les bones maneres, per amagar-ho como defecte vergonyós, per² que malgrat aix² sovint apareix a través de tots els vels, i tanmateix es delata sempre en tot encontre entre els éssers humans al llarg del a seua relació social. Pensem: no hi han desgr cies d´uns que no sigan aprofitades per altres. En aquesta relació la primera idea, si més no, és assabentar-se bé si la persona i fins i tot all² que representa, interessa d´alguna manera i pot aprofitar per a assolir els respectius projectes. Si algún d´aquest element no projecta import ncia; benefici o ajut, passa com un fantasma, com si només fora una carcasa buida que perd tot el valor.

L´egoisme, la hipocresia, l´ambició, siga el que siga, per naturalesa, en aquest món sense límits, l´ésser hum , particularment, mai no, hi té sinó el seu propi desig, revestit d´una armadura que li afai§ona els actes i els sentiments, conservant de qualsevol manera l´exist¨ncia, alliberant-se de tot dolor i fins i tot de tota privació.

Sintetitzant, diríem que el que s´aspira, és sobretot el benestar, la riquesa, la possessió, el domini, i d´aquesta manera brega, inventa qualsevol rara operació. Tot entrebanc que es posa per davant del seu egoisme, l´excita, i li crea odi i r bia i l´aparta del seu enemic.

Escriptor