Aquesta darrera setmana, un any més, el cel ens ha descarregat a sobre una pluja aïrada. Un any més, els carrers s´han embassat i moltes vies de comunicació han quedat temporalment inhabilitades. I hem tornat a saber de clavegueres que vessen, de rodones ofegades, de goteres en instal lacions públiques, d´inundacions en baixos i garatges. I hem escoltat, com cada any, els testimonis dels afectats. Ja hauran sabut vostés que els usuaris d´un Euromed moderníssim van tardar catorze hores a recórrer un trajecte que, habitualment, en costa tres. I que la demora no fou el pitjor: a causa del temporal, el tren es va quedar parat, a fosques, sense menjar ni beguda suficients per satisfer les necessitats dels passatgers. Els pocs sandvitxos que hi havia es van acabar de seguida i, sense corrent el¨ctric, el personal del tren no podia preparar més menjar. O siga, que encara els devien saber a gl²ria, aquells sandvitxos tan insípids, als afortunats. I encara sort que no va estendre´s el p nic.

Un any més les pluges han ressaltat la diverg¨ncia entre les previsions climatol²giques --que tard o d´hora s´acompleixen-- i les promeses que formulen les nostres autoritats, que ara per una raó, ara per una altra, no s´acaben d´acomplir mai. Vull dir, amb aquesta mena d´endevinalla, que una vegada més han vingut les pluges abans que s´acabe d´executar el pla de prevenció d´aiguats que, cada any, les autoritats ens anuncien que, ara sí, es disposen a dur a terme. Per², al capdavall, passa setembre i torna la sequera habitual --cada any un punt més dura-- i el projecte torna a reposar pacientment als calaixos de sempre. Fins les pluges de setembre, és clar. El cas és que no hi haur prou, amb el pla. Ni encara que algun any ens comuniquen que ja podem estar tranquils --relativament, és clar-- que les vies de desgu s principals estan controlades i s´han adoptat totes les mesures de prevenció i tot est a punt per a deixar-la caure. I asseure´ns, tranquil lament, a mirar. Sense l´ai al cor. Que encara avui, mirar com cau una pluja forta és un espectacle incomparable.

Dic que no hi haur prou, ni encara que s´execute el pla, perqu¨ no fem cas de les previsions dels experts. Cada volta un poc més, la Mediterr nia va assemblant-se poderosament al Carib. I fen²mens --els tornados, per exemple-- de qu¨ mai no havíem sentit parlar, ara ja ens visiten de manera constant. S´escalfa la Mediterr nia i de sobte proliferen els mosquits i les meduses, que mai no haurien imaginat de trobar-hi un h bitat tan favorable. I l´escalfament de l´aigua desferma aigües de miseric²rdia al setembre. Diuen els experts --Millan Millan, per exemple, que dirigeix el Centre d´Estudis Ambientals de la Mediterr nia-- que hi té a veure el desgavell urbanístic que ens est convertint la costa en un mur de formigó. Per² contra a§² no es pot fer res. O almenys no pensen fer-ho cap dels dos partits polítics que es disputaran, al maig, la Generalitat. Els actuals inquilins --ja ho sabem-- han tingut art i part notables en les dimensions que ha adquirit el desastre urbanístic del litoral valenci .

Els aspirants --on han pogut-- han demostrat que són igualment c²mplices, quan els toca decidir, del disbarat. I, per si hi havia dubtes, ja s´han pronunciat, ells també, en contra de qualsevol morat²ria urbanística. O siga, que vagen vostés fent-se a la idea que, en el futur, al nostre país --i cada vegada més-- o plour poc o plour massa, que deia Raimon.

Escriptor