Potser, si són vostés espectadors exclusius de Canal 9, no s piguen encara que el líder dels socialistes valencians, Joan Ignasi Pla, va presentar dimarts passat una moció de censura contra el president de la Generalitat, el popular Francisco Camps. I no els ha d´estranyar, que els mitjans públics valencians hagen passat de puntetes sobre un tema de tanta transcend¨ncia política, si més no a casa nostra: al cap i a la fi, aquesta qüestió (la manipulació informativa que perpetren la r dio i la televisió auton²miques cada dia) és una més de les raons que justifiquen la presentació en el registre del Parlament valenci de la moció de censura. Per² n´hi ha encara de més grosses, segons el candidat Pla: la supeditació dels interessos públics als de la iniciativa privada, que ha derivat en múltiples casos de corrupció política que esquitxen alguns dels principals dirigents (Fabra, Díaz Alperi, Zaplana...) del Partit Popular; el deteriorament dels serveis públics b sics, com l´educació, saturada cada any més de barraques i sense un nombre suficient de professors per cobrir les necessitats; l´endeutament de la caixa pública, que fa del País Valenci la comunitat aut²noma més hipotecada de l´Estat i la que menor despesa pública dedica per habitant; la manca de capacitat per assumir les pr²pies responsabilitats, demostrada per l´actitud del Govern davant l´accident del metro de Val¨ncia. I la llista encara segueix.
La moció de censura, ja ho saben vostés, no pot prosperar de cap manera. La majoria absoluta del Partit Popular fa inviable qualsevol esperan§a. Només podria triomfar si els diputats zaplanistes decidiren fer-se el hara-kiri i arrossegaren, en la caiguda, els partidaris de Camps. Per² no ho faran: les diverg¨ncies, en el si de la dreta, mai no arriben a l´extrem d´atemptar contra els propis interessos. No és, doncs, per desbancar Camps que la presenten, els socialistes, sinó per guanyar notorietat. Per tenir l´ocasió d´explicar el seu programa i presentar-se, davant dels ciutadans, com una alternativa real. Tot, és clar, amb la vista posada en les eleccions de maig en les quals Joan Ignasi Pla es juga el seu futur polític a tot o a no res.
El problema és que, possiblement, el líder socialista valenci necessite dels vots de l´esquerra per assolir el poder. Una esquerra que sembla difícil que siga capa§ d´arribar als acords per presentar-se unida i, d´aquesta manera, obtenir una pres¨ncia s²lida, determinant, en el parlament que sorgir de les pr²ximes eleccions. Una vegada més, els interessos particulars i la miopia dels dirigents de l´esquerra valenciana estan arruïnant una opció que havia generat molta il.lusió en determinats sectors. Uns sectors que potser reaccionen votant el PSPV per castigar la manca de compromís de l´esquerra. Ho veurem en maig.
Aparentment, doncs, tot encaixa: el calendari, les raons i els objectius de la moció de censura semblen plenament justificats. Per² hi ha un factor que grinyola, en tot plegat. I que Pla hauria d´explicar. Es fa mal d´entendre com és possible que, fa uns mesos, els socialistes es llan§aren sense condicions en bra§os del Govern de Camps per aprovar, sense comptar amb ningú més, un Estatut valenci clarament deficient. I que ara, a penes uns mesos després, acusen aquest mateix Govern de balafiador, corrupte i inefica§. Que no ho era, fa uns mesos, de balafiador, corrupte i inefica§? Aleshores...
Escriptor
