Fa uns pocs dies que vaig anar a veure Salvador, la pel,lícula que Manuel Huerga ha dirigit arran d´un enc rrec del productor Jaume Roures. Aquest, pel que hem pogut saber, ja fa temps que li donava voltes a la possibilitat de dur a les pantalles la novel.la Compte enrere: la hist²ria de Salvador Puig Antich, de Francesc Escribano. La pel.lícula, ja ho saben vostés, conta la hist²ria d´un jove anarquista barceloní condemnat a la pena capital per un consell de guerra arran de la mort d´un policia en la mateixa operació en qu¨ ell i alguns companys foren detinguts. El procés estigué farcit d´irregularitats, per² Franco i els seus ministres --entre els quals Fraga, val a dir-- es negaren a indultar-lo. La caverna franquista necessitava algú que pagara per la mort de Carrero Blanco, assassinat per ETA mentre s´instruïa el procés. Puig Antich fou executat a garrot vil en la presó Model de Barcelona, el matí del 2 de mar§ de 1974.
La pel.lícula és dura. Molt dura. No podia ser d´altra manera. Manuel Huerga ha sabut retratar els conflictes polítics sense deixar de posar l´accent en el dibuix del personatge: les trag¨dies --ja ho va dir James Cameron, el director de Titanic-- ens commouen sobretot quan coneixem la gent que s´hi veu implicada. Per aquesta raó, supose, la c mera sovinteja els primers plans, aquells que volen penetrar la pell dels actors i llegir-ne l´ nima del personatge. No ens costa, als espectadors, fer nostre el personatge de Salvador. Per aix² encara ens dol més la seua mort. Per aix², durant el temps en qu¨ les germanes, l´advocat i el mateix Puig Antich esperen un indult que no arribar mai, malgrat tota la pressió internacional, nosaltres volem confiar, com ells, que el reu s´acabar salvant. Tot i saber que no. I ací rau, en bona part, la m gia del cinema: en ser capa§ de fer-nos esperar all² que sabem que no pot succeir de cap manera.
No estic d´acord amb aquells que critiquen la manca de profunditat del discurs polític de Salvador. I no crec que l´interés que el director mostra per incidir en la persona que s´amaga darrere del militant el desvirtue: ben al contrari, estic conven§ut que l´accentua. La crueltat extrema d´una dictadura assassina com la del general Franco no admet pal.liatius, per² ens dol més quan ens hem identificat amb la persona que la pateix. Ben al contrari, Salvador em sembla una pel.lícula oportuna i necess ria. Sovint, sota el paraigua de la necess ria reconciliació entre aquells que s´enfrontaren en la guerra civil, s´amaga un silenci massa espés sobre les escabroses arrels d´un r¨gim, el del general Franco, basat en la viol¨ncia i el sectarisme, en la repressió sistem tica de la dissid¨ncia. Un r¨gim perfectament equiparable als de Mussolini o Hitler i que, en canvi, ha gaudit de molt millor premsa. La difer¨ncia, ja ho saben vostés, rau en un fet clau: el feixisme espanyol, a difer¨ncia de l´itali o l´alemany, guany la seua guerra.
Només un retret, a la pel.lícula. No sé si saben vostés que la c²pia que s´ha distribuït alterna els di legs en catal amb d´altres en castell . I que hi ha subtítols en castell per als di legs en catal . Un fet que em sembla normal a Madrid o a Sevilla, per² que ací, al País Valenci , on la llengua en qu¨ parla Puig Antich és la pr²pia, em sembla, francament, un desprop²sit. Per no dir un insult.
Escriptor
