Després de la for§ada fugida dels moros valencians de la nostra terra, fins el segle XVI i al llarg del XVII, aquests camps van tornar a sorgir amb tot esplendor, naixement aixi, per tot el terme la sembra d´una planta molt alta, d´aproximadament 2 metres d´altura, amb fulles allargades i fines que li deien amb fervor, c nem. Junt amb el blat, l´ordi, el panís i el lli foren essencials per al manteniment i l´economia de Castelló.
Recordem la fibra del lli per a la confecció dels afamats llen§ols del llenc que per la seua durada es passaven de mares a fills. Per tot aix² el c nem fou sembrat per tot arreu i després de segat es convertia en garbes que s´hi posaven dins d´uns grans feixos per a impedir que anaren surant.
Després eren exposades al sol i un tronc d´arbre amb ferro a la punta per a traure la fibra del mateix, que servia per a que els soguers el comercialitzaren. Es pot dir, que aquell treball fou molt dur. Als voltants dels anys 1760 i 1890, el c nem assoleix major improt ncia i a finals de segle,uan vegada l´electricitat fou instalada, els associats van construir una agramaora mec nica al carrer Adoberies, hui Teneries, davant del vall s que donava l´aigua al molí. El c nem que eixia dela agramaora, després el treballaven els filaors (soguers), moltes vegades ajudats pels xiquets que anaven rodant com podien la roda que estava la fibra, convertint-la en maromes per als barcos de la Marina Reial.
Escriptor
