Submergits en plena subhasta electoral, hem relegat a les golfes dels diaris dues notícies succeïdes a la ciutat de Castelló i que, precisament perquè no són noves, em semblen de la major importància: l´atac a un establiment d´hostaleria i l´agressió a un jove vinculat a col.lectius antiracistes a mans, totes dues, d´un grup de neonazis. Potser estaríem d´acord a considerar-les matèria policial sense més i no hi hauria inconvenient a destinar-les, totes dues, a la secció de successos. Però, si obràrem així, cauríem en un error gravíssim. Per una raó fonamental: perquè aquestes agressions no són cap fet aïllat sinó un graó més en una escalada de violència perpetrada per grups neonazis organitzats i dirigida, bàsicament, contra aquells que, des de l´esquerra i des del nacionalisme, discrepen de les línies que marca el discurs oficials. I la violència política exigeix una resposta que vaja més enllà de l´àmbit policial: una resposta política.
Al País Valencià la violència feixista no és nova. Ja saben vostés que en els anys tèrbols de la Transició Democràtica --de tan funestes conseqüències per al País Valencià-- la dreta que es volia postfranquista va alimentar sense pudor la violència de grups d´extrema dreta --reconvertits a l´anticatalanisme furibund-- amb la intenció de tallar les ales de l´incipient nacionalisme valencià. I que, en els anys següents, no ha deixat de fer-ho, ni que siga adoptant formes més subtils. No cal dir que aquesta escalada violenta no ha trobat una resposta adequada per part de les instàncies policials i judicials, de manera que, encara a hores d´ara, resten impunes moltíssimes agressions a centres cívics, partits polítics, llibreries o persones. I algunes d´elles de la rellevància de Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner. Una vergonya, tot plegat. I un risc, també: la sensació d´impunitat amb què actuen aquests grupuscles, no tinguen cap dubte, encara els ha envalentit més.
Així les coses, no ens ha d´estranyar que, amb freqüència variable però amb una constància irrebatible, les accions violentes de l´extrema dreta no deixen de produir-se a terres valencianes. Crida l´atenció, per tant, la nota explicativa que va fer pública la Subdelegació del Govern, arran dels fets de Castelló, i en la qual s´afirma que no hi ha constància que les dues agressions esmentades foren obra de l´extrema dreta i que, en tot cas, ho consideraven un cas completament aïllat. Crida l´atenció i fa ràbia que, mentre en certes zones de l´Estat espanyol la simple dissidència és considerada delicte, les autoritats minimitzen la violència feixista i no actuen contra els moviments polítics --d´ideologia anticonstitucional, tots ells-- que els donen suport. Perquè si hi ha res fóra de dubte és que no són fets aïllats. ¿Com van a ser fets aïllats més de 50 agressions a seus o representants de certs partits polítics, o desenes d´atacs als Casals Jaume I o les intimidacions constants a persones vinculades a l´esquerra o el nacionalisme? L´informe Raxen del Moviment contra la Intolerància va registrar en 2006 al voltant de 600 incidents i activitats de racisme i intolerància al País Valencià, l´autonomia més afectada per aquesta mena de violència. I el seu portaveu, Esteban Ibarra, va declarar que en cap cas es tractava de casos aïllats, sinó que la xifra provava que existeix una estructura organitzada que té l´objectiu d´anul.lar els drets dels col.lectius més vulnerables. Si és així, per què no actuen les autoritats? Per què propicien la impunitat de la violència feixista?
Potser el frenesí d´actes de campanya no deixe temps a les nostres autoritats per a llegir. Jo els recomanaria, però, que feren un forat i li dedicaren una mica d´atenció a un llibre. Es diu L´ou de la serp i el va escriure Eugeni Xammar en la dècada dels 20. En ell, com a bon periodista que era, reporta els primers incidents violents que protagonitzaren a l´Alemanya de la República de Weimar els escamots del partit nazi. Uns incidents que, en general, les autoritats qualificaren de fets aïllats, sense importància. I ja sabem com va acabar la història.
Escriptor
