Una escasa literatura popuar dels segles XIX i de principis del XX té un repertòri molt reduït sobre la nostra festa pairal i el poc que es manifesta, es troba saturat de prejudicis, quan no de silèncis obcurs sobre la llegenda del color verd castellonenc representatiu de la mateixa festa, la tradició i de la nostra vella cultura. Escriptors del segle XVI com Martí de Viciana fra Francisco Diago i Gaspar de Escolano, parlen en les seues cróniques que la pelegrinaciò del poble de Castelló com fidel testimoni d´amor i devoció a Santa Maria Magdalena data de l´any 1320. Tots els tercers dissabtes de Quaresma cap allà dalt del tossal anomenat del Castell Vell, on es va construir sobre una xicoteta mesquita àrab, l´ermita dedicada a honorar a la sant la qual fou acavada de vastir a l´any 1456, después de moltes penalitats.
L´any 1793, la Romeria de la Magdalena va pasar a celebrar-se els tercer diumenge de Quaresma. A l´aguait de la puresa radical esperançadora que ens ve sense pausa, la festa pairal, l´esdeveniment popular-festiu del nostre poble que aleshores entra dins d´una nova societat moderna. Aquesta festa té com actes puntuals com la Romeria, té el Pregó, l´acte més fastuós i important. Floreis encara al pas del temps, la seua explicació difícil de explicar. Tothom sabem l´origen veritable de la gaiata com recolzament ferm dels romers durant l´anà i tornà a la Magdalena.
La gaiata es conex del any 1774, encara que la seua singularitat no pren importancia fins 1790. Tanmateix, la tradició s´indentifica com element del gaiato usat pels nostres avantpassats els arabs castellonencs per conduir als ramats d´animals.
Escriptor
