Toca fer balanç. En primer lloc, és de justícia felicitar al partit socialista, temps hi haurà per posar-li peròs al seu govern. I, acte seguit, he de mostrar la meua immensa alegria per la derrota del Partit Popular. Tot i lamentar la fortalesa del model caciquil instaurat a les nostres comarques i que sembla tenir continuïtat dins la mateixa famiglia.
Però avui em permetreu que em mire al melic. No puc evitar preocupar-me per eixe milió de persones que han dipositat el seu vot i la seua il.lusió en Esquerra Unida i Izquierda Unida i busquen respostes. A partir de demà tornaré a ser la mateixa i a carregar amb forces redoblades contra Fabra i els seus.
Les primeres explicacions són numèriques. Amb un 4% dels vots tenim només 2 diputats quan proporcionalment ens corresponen 14, el PP amb un 40% en té 156 i CiU amb el 3% en té 11. Però amb això ja contàvem i no és excusa. Ja sabem que aquestes coses van quedar nugades i ben nugades en el seu moment.
Les raons profundes cal buscar-les més enllà de la llei electoral, del vot útil i de les transfusions de sang roja. Segurament anirem ben encaminats si mirem cap al desestructurat moviment obrer, cap a la feblesa de les xarxes de resistència que s´oposen al neoliberalisme. I hem de reconèixer la nostra responsabilitat.
No és que una bona part de l´electorat haja abandonat l´alternativa, el problema real és que aquesta ja no és identificable. Per això, el primer que cal fer es reconèixer els nostres errors i, acte seguit, posar-nos a treballar. Centenars de milers de persones ens esperen perquè només amb l´esquerra real serà possible augmentar les pensions més baixes d´Europa i els sous més miserables, baixar el preu de les vivendes i construir els geriàtrics i les escoles infantils que calen.
Diputada d´EU a Les Corts
