Als dirigents europeus se´ls ha tornat a entravessar la ciutadania. Si en 2005 foren els electors francesos i holandesos que van fer que s´indigestara la Constitució Europea, ara són els irlandesos que han provocat el mal de panxa amb la negativa a aprovar el Tractat de Lisboa. Però els polítics europeus no han sabut entendre els símptomes i, per tant, equivoquen diagnòstic i remei. S´entesten a servir una dieta massa carregada d´ingredients mercantilistes. I així és difícil curar cap malaltia. Un exemple: allà on, malgrat tot, la Carta Magna fou aprovada, els dirigents europeus van minimitzar una dada fonamental: una escandalosa majoria d´europeus va preferir passar un dia de sol i platja o de neu i muntanya --segons la latitud-- que acostar-se a les urnes. O siga que la Constitució la va ratificar una minoria ridícula. Però els dirigents europeus van donar per bons els resultats i alguns d´ells fins i tot van felicitar-se. Com si això no fóra un símptoma clar que la cosa no rutllava. Però els indicadors són tossuts i s´agreugen cada volta que fan una anàlisi: l´índex de participació en les eleccions al Parlament europeu no deixa de baixar cada 4 anys. I això que era tan pobret que ja estava per sota dels límits aconsellables per a la salut democràtica.
Una bona lectura de les dades no pot concloure sinó que els europeus no senten aquesta Europa. Però els dirigents prefereixen no llegir les analítiques. I mantindre la dieta estipulada.
Ara bé, no podem dir que els polítics europeus no tragueren cap conclusió del rebuig de França i Holanda. Almenys una sí que en van extraure: si la ciutadania és un impediment, prescindim de la ciutadania. Farem Europa, sí, però sense els europeus. Prou de referèndums, doncs, per ratificar la nova versió de la Constitució Europea: serà suficient, per aprovar el Tractat de Lisboa, amb el vist-i-plau dels Parlaments. Dels polítics únicament, que ja saben vostés que és una gent més dòcil a les directrius que la ciutadania. La decisió tenia una virtut afegida: els electors europeus, mentre es decidia el seu futur, podrien anar tranquil.lament a passar un dia de sol i platja o de neu i muntanya --segons la latitud-- sense cap càrrec de consciència. Només hi havia un inconvenient: potser perquè allà no fa sol i a penes neva, la Constitució irlandesa no permet la ratificació del Tractat de Lisboa sense l´aprovació en referèndum. Velles recialles democràtiques, devien pensar els dirigents europeus, amb el nus a la gola. Potser per això, durant els últims temps, la Unió ha mimat els irlandesos, amb algunes decisions i algunes moratòries difícils d´explicar sense la presència, en l´horitzó, del referèndum. Però no ha servit de res. Finalment, ja ho saben vostés, els ciutadans irlandesos han rebutjat el somni europeu dels polítics. Novament, s´ha fet notar el símptoma.
Però els polítics europeus insisteixen en la dieta mercantilista. I, si no volíem sopa, ara ens volen servir dues tasses. O, millor dit, quatre. Una, l´augment a 65 del màxim d´hores de treball setmanals, amb un doble propòsit: que puguem pagar (a base d´inflar-nos a fer hores extra) les hipoteques i retallar-nos el temps lliure, a veure si aprenem a no discutir les decisions de la Unió. Dues, l´establiment del període de retenció dels immigrants en 18 mesos, encara que no hagen comés cap delicte, més que res perquè, amb la crisi, potser ja no farà falta tanta mà d´obra a preu de saldo. Tres, la possibilitat que les companyies telefòniques, tan filantròpiques elles, puguen cobrar no sols a qui crida sinó també a qui respon. I quatre, l´adopció d´un nou impost al transport per travessar unes fronteres que, en teoria, es tractava d´anar abolint a poc a poc. I, mentre escarmentem, estudiaran la forma de prescindir del resultat irlandés sense que es note massa. I, si no la troben, potser hi convoquen un nou referèndum, a veure si hi ha més sort. I, si insisteixen en el no, igual els castiguen amb un tercer. I amb un quart, si cal. Fins que, ni que siga per avorriment, els irlandesos deixen de posar traves al somni de l´Europa que volen construir. Una Europa on els europeus no comptem massa. Per no dir gens.
Escriptor
