El filòsof Fernando Savater i alguns intellectuals més (pocs i els de sempre, val a dir) han promogut un manifest en què es mostren preocupats per la situació del castellà a l´Estat espanyol. A la proclama no han tardat a adherir-se els principals espases del nou i centrat Partit Popular: Rajoy, Cospedal, Mato, Arenas, González Pons, la plana major, en definitiva. Un text que valdria la pena contrastar amb la realitat.
Anem a la legislació (que el manifest propugna reformar per garantir el coneixement i l´ús del castellà). Diu la Constitució que tots els espanyols tenen el deure de conèixer el castellà i tan sols el dret de parlar les altres llengües oficials. I hem de pensar --per a què està el Tribunal Constitucional, si no?-- que la resta de normes jurídiques --entre les quals estatuts d´autonomia, normatives lingüístiques, etc.-- s´adapten a aquesta situació de preeminència del castellà. O siga, que la supremacia que reclamen els signants ja l´estipula de fet la legislació vigent.
Vegem què passa al sistema educatiu, que tant els preocupa. En les comunitats autònomes on només es parla castellà, aquesta és l´única llengua en què s´imparteix l´ensenyament. Sense excepcions. Si un emigrant gallec, per exemple, demana a Valladolid que als seus fills se´ls ensenye en castellà i en gallec, li diran que no en té dret. En les comunitats autònomes on la llengua pròpia és diferent del castellà, l´educació s´imparteix en les dues llengües oficials (amb percentatges variables, segons modalitats). En tots els casos, la legislació autonòmica garanteix que, en acabar els estudis, els alumnes dominaran les dues llengües.
El sistema, anomenat d´immersió, ha rebut fa ben poc el reconeixement de les institucions europees. És més, segons dades del Ministerio de Educación y Ciencia, els alumnes educats alhora en dues llengües, en acabar els seus estudis, tenen una competència en castellà (sí, sí, en castellà) major que els alumnes educats només en castellà.
Aturem-nos ara en situacions quotidianes. Proven vostés d´anar a una cafeteria pròxima i demanar un tallat. En 8 de cada 10 casos, el cambrer el mirarà amb cara de peix. I no serà estrany que, si vol fer efectiva la consumició, haja d´acabar demanant un "cortado". Idèntica situació es repeteix si vosté va a un banc, una botiga de roba o un centre institucional. En la major part dels casos, haurà de renunciar al dret de parlar la llengua pròpia (si aquesta no és el castellà) per aconseguir que l´atenguen en condicions. Si vol anar al cinema, no tindrà cap possibilitat de triar en quina llengua vol vore la pel.lícula. Només la passen en castellà. No cal dir què ocorre si vosté vol que l´atenguen per telèfon.
Més casos: l´Instituto Cervantes és una institució pública, sufragada amb els impostos de tots. I es dedica a promoure el castellà arreu del món. Els escriptors en català paguem religiosament els nostres impostos, una part dels quals van a parar a l´Instituto Cervantes, el qual, en canvi, no dedica a la promoció de la nostra literatura ni un cèntim. El mateix ocorre amb Televisió Espanyola, un ens que també paguem aquells que tenim com a llengua materna el català, l´euskera o el gallec (per no dir l´asturià o l´aragonés, que ni tan sols són llengües oficials). Però la televisió pública no ens dóna la possibilitat (tecnològicament possible) d´escollir en quina llengua volem veure les emissions. Si en alguna d´aquestes situacions que els he reportat hi ha discriminació del castellà, francament, no la sé veure.
El filòsof Fernando Savater (i els intellectuals que l´acompanyen) coneixen aquesta situació. Per què promouen manifestos, doncs? Per dues raons, bàsicament. La primera perquè UPyD, el partit que lidera Rosa Díez, i que va fundar Savater, viu bàsicament d´aquesta polèmica. Si no la mantenen encesa, el futur del partit --ja bastant fosc-- serà completament negre. Però encara hi ha més: amb el manifest, posen Mariano Rajoy en una situació delicada: si ignora el text, s´arrisca a perdre vots per la dreta (els que guanyaria UPyD); si, com ha fet, s´hi suma, posa en evidència la precarietat del seu gir centrista. Queda clar, doncs, qui hi ha, darrere del manifest?
Escriptor
