Vivim temps de canvi social. Allò que fins ara semblava segur trontolla. També dins de l´Església experimentem les alegries i dificultats de tots els hòmens i, per això, creix entre nosaltres la preocupació per com viure la fe en els nous temps. En aquesta línia, són moltes les veus que inviten a una reforma de l´Església. Però la qüestió està en què és el que significa aquesta reforma, a què es referixen els qui l´aclamen. Per a alguns sembla que vol dir promoure una forma democràtica d´exercici de la missió eclesial; d´altres plantegen la qüestió de la ordenació d´homes casats o de dones; hi ha també qui cerca un nou llenguatge de la fe que s´adapti a la nostra cultura.
No obstant això, a l´hora d´afrontar la gran qüestió de la reforma de l´Església tots ens hauríem de deixar illuminar per aquestes paraules del Concili Vaticà II: "L´Església, malgrat que necessiti de recursos humans per acomplir la seva missió, no està constituïda amb vista a buscar la glòria d´aquest món, sinó amb vista a predicar, amb el seu exemple, la humilitat i l´abnegació..."(Lc 4,18). La reforma de l´Església comença sempre per una major identificació amb el Crist, amb la seva forma de viure i de valorar la vida, perquè estem cridats a ser una sola cosa amb Ell.
Per això, parlar de la reforma de l´Església sense parlar més radicalment de la reforma dels cristians, del seu creixement en el seguiment de Crist, del seu abandó a la voluntat del Pare, del seu decidit compromís d´amor als germans, constitueïx una escapatòria. Un error en que cauen alguns cristians és jutjar la vida cristiana des de la perspectiva de qui i com s´exercix el poder, de confondre l´Església amb l´organització eclesial. Si seguim aquest camí oblidem la font d´on brolla la nova vida que ens du a reconéixer les nostres pròpies limitacions i pecats.
