La pilota valenciana és i ho ha sigut sempre una manifestació esportiva molt antiga i aleshores singulatr per totes les seues característiques al llarg del desenvolupament de la mateixa. Des de que el món és món s´hi juga a la pilota.
Els grecs ja jugaven a la pilota de diferents formes i li donaven al joc el nom de Eufetica. Els poetes de l´època van escriure poemes sobre el joc, anomenant-lo El ball dels savis, a causa de la movilitat dels jugadors. Roma tingué gran dedicació al joc, al qual anomenaven Berbastum i es jugava de contrari a contrari amb una ratlla al mig, sent la pilota valenciana digne descendent. Després fins l´edat mitjana és per la constància del joc que tornà a ressorgir a meitat d´aquest periode i es tenen notícies que la pilota es va estendre a França i a la península ibèrica a través de Castella i del Països Basc i Valencià.
Sant Agustí, gran jugador de pilota conta en les seues Confessions, els disgusts que prenia quan perdia alguna partida de pilota, així com els nostre Sant Vicent Ferrer contava ferm les seues partides en els seus sermons. Aleshores, mentre a Euskadi aquest joc es va transformar en blé o frontó jugant-se la Pilota amb cesta o pala, és al nostre País Valencià on es va conservar amb tota la seua puresa jugant-se amb la mà coberta de vegades amb un guant de corretja, com ara podem vore a la mateixa cantonera del carrer Cavallers amb el carrer Colón, com homenatge a aquest joc tan entranyable valencià.
S´anomene el joc pilota valenciana perquè forem els valencians els que la conservàrem com calia. Els trinquets són llocs de convivència on s´aprén a perdre i a guanyar.
Escriptor
