Evangelitzar, donar testimoni de la fe amb la vida, les paraules i les obres, és una dimensió interna de l´experiència de la fe. Res més allunyat d´aquesta que un proselitisme fonamentat en paraules buides encara que boniques. La fe cristiana sempre s´ha transmés a partir de la trobada amb algú que l´ha viscut i, a través d´aquest, amb Aquell que illumina i salva les nostres vides: Jesucrist.

Però avui alguns entenen el cristianisme com una saviesa merament humana, uns valors morals per viure honestament. Això és reduir la salvació cristiana als nostres horitzons. L´Església no es cansa de testimoniar que Jesucrist és el salvador, qui dóna una nova orientació a la vida humana, més amable i fraterna, perquè ens fa realment nous. Una vida nova a la que tots els homes són convocats. Tota vida cristiana és missionera. En interioritzar la pregària del Parenostre ens unim a Crist i, amb ell, demanem "vingui a nosaltres el vostre regne". Tota la Sagrada Escriptura és testimoni d´aquesta petició que esdevé exigència de vida. Sant Pau parla de Crist i de la seva presència en la història, de l´Església com a cos de Crist; i aquí situa el dinamisme que guia a tot cristià.

Recordem en aquest any paulí el testimoni missioner de Sant Pau: "Fills meus, sento dolors de part com si us tornés a infantar, i no els acabaré fins que Crist no quedi format en vosaltres" (Gal 4,19); "estic content de patir per vosaltres i de completar així en la meva carn allò que manca als sofriments del Crist en bé del seu cos, que és l´Església" (Col 1,24-25). Recordem també els missioners i missioneres, especialment a Santa Teresa de Lisieux, qui va fer de la seva pregària silenciosa al Carmel un impuls missioner; o a Carles de Foucauld, que en el silenci i la pregària va consagrar la seva vida entre els Tuaregs del Sàhara per ser signe de Crist.