En els últims anys augmenten les manifestacions de rebuig de la fe cristiana, es posa més en qüestió que mai el quefer de l´Església i, més encara, creix la sospita que Déu no és Aquell que engrandeix el cor humà sinó més aviat qui el limita; que és un pes, no un impuls de creixement. En els mitjans de comunicació es manifesten opinions i valoracions que provoquen molts interrogants als qui vivim la fe en el Déu viu i vertader manifestat en Jesucrist, i que arriba avui a nosaltres en la vida de l´Església, que està habitada per l´Esperit Sant.
La resposta als qui pensen o diuen que Déu és una paraula buida o una esperança il.lusòria, és mostrar que Déu és font de vida fraterna i solidària, especialment amb els pobres i necessitats. És, doncs, l´hora del testimoni de vida. Com recordava el Papa Pau VI: "La Bona Nova ha de ser proclamada, en primer lloc, mitjançant el testimoni. Suposem un cristià o un grup de cristians que manifesten la seva capacitat de comprensió i d´acceptació, la seva solidaritat en els esforços de tots en tot allò que existeix de noble i bo. Suposem a més que irradien de manera senzilla i espontània la seva fe en els valors que van més enllà dels valors corrents... aquests cristians fan plantejar interrogants irresistibles: Per què són així? Per què viuen d´aquesta manera? Què o qui els inspira? Doncs bé, aquest testimoni constitueix ja de per si una proclamació molt clara i eficaç, de la Bona Nova-" (EN, 21).
La millor contribució que l´Església pot aportar en aquests moments de grans dificultats, és ajudar a descobrir la presència i la gràcia de Déu en nosaltres. Perquè "¡quin valor deu de tenir l´home als ulls del Creador si Déu ha donat al seu Fill perquè l´home tingui vida eterna!" (Joan Pau II). Això ens ha dut a convocar la Trobada Diocesana que avui celebrem a Tortosa.
