Hi ha moltes coses que no entenc. Moltes. No entenc com funciona un accelerador de partícules; no entenc perquè Gates (portes) va batejar com Windows (finestres) el seu sistema operatiu quan ho tenia tan fàcil; no entenc en que està pensant el perruquer de Pitingo; i no entenc perquè la cua del vàter de les xiques sempre és més llarga que la dels xics.
L´altra nit, a L´Ovella Negra (ai!) n´hi havia dues, de cues. Una per al de xics amb tres indivius (entre ells l´inspirador d´este article), i una per al de xiques amb 8 ó 10 dones. No sóc l´únic al que li donava vergonya haver d´esperar-se escassos dos minuts, mentre elles n´havien d´esperar huit o deu. "Els xics ho tenim més fàcil", va dir u, "sí, sobretot perquè no vos molesteu ni en apuntar bé", va contestar una.
El cas és que al dels xics hi havia una tassa aillable amb la seua pròpia porta, i un urinari d´eixos en els que si falles, ja t´ho hauries de fer mirar.
Els tios entràvem de dos en dos, elles, que per qüestions fisiològiques i de vestimenta tarden més, tenien només una tassa, amb la qual cosa s´allargava més la cua. Curiós, no? A sobre, a la majoria dels pocs llocs on hi ha vàters adaptats per gent amb movilitat reduïda, o canviadors de bolquers, sempre està en el de dones.
No ho entenc. No entenc que encara hàgem de diferenciar per gènere, no entenc que els tios tinguem sempre dues opcions i elles una (i sovint compartida), no ho entenc. Això també és política de gènere.
Si és un problema d´higiene, em compromet a afinar la punteria. I si és de més portes aleshores no li ho encomanem a Bill Gates, que el sistema se li penja, i francament quedar-te penjat al vàter...
Portaveu del Bloc a l´Ajuntament de Castelló
