El vicealcalde de Castelló, Javier Moliner i candidat a heretar els dominis del sr. Carlos Fabra, és un més dels 37.000 castellonencs que tenen escopeta. No es tenen estadístiques de quants ciutadans romanesos disposen a casa d´un artefacte utilitzat, habitualment, per a matar animalots muntanya amunt i avall, quan seria un signe d´integració total.
Aquest enigmàtic personatge dotat del doblet do de la mobilitat-ubiqüitat quan ha sigut vist el mateix dia a la mateixa hora dinant en diferents restaurants generant el corresponent nombre de dietes, com també del residual i catòlic do de la bilocació que el possibilita per a canviar de personalitat quan visita la província amb el cotxe oficial oficiant de jerarca del PP, limita justament la mobilitat de la població al tram entre el Corte Inglés i la UJI: resulta divertit observar tot el dia el trenet cap ací cap allà sense transportar una ànimeta. El Tram Fantasma.
El sr. Moliner, paradoxalment, no s´ha mogut de l´Ajuntament d´ençà que realitzara la prestació social substitutòria. Gran observador, llest, instruït i, per què no, astut, sagaç i intel.ligent va triar, i mot bé, dirigir des de diferents responsabilitats on havia d´anar Castelló: ruralitat d´esperit, beateria militant i renúncia a la capitalitat quan, fora de les Festes de la Magdalena, ignora la resta de poblacions de la província. Aquest canditat en potència, al que siga, és còmplice de l´última favà municipal coneguda amb el contracte de leasing d´un ramat d´animals morts a trets dels seus col.legues. Acusat que a més de col.legues són companys de cacera, ha contestat amb un contundent: con mis amigos voy donde me da la gana. Apunta maneres.
Escriptor
