L’estiu és un temps que invita a viatjar. Hi ha qui visiten països llunyans; hi ha qui tornen als seus pobles d’origen. Són múltiples les oportunitats que se’ns presenten en aquests viatges, però una que sempre es dóna és visitar el patrimoni històric. En aquest sentit, llocs de visita obligada en pobles i ciutats són les esglésies. En moltes d’elles és habitual que el visitant quede meravellat davant les línies de la seua arquitectura o la bellesa de pintures i retaules. Però, com passa tantes vegades en la vida, el més important resta amagat a una primera mirada.
Fer parlar les pedres és una tasca important. Visitar una església no és simplement passejar-se per ella sinó obrir les oïdes per descobrir el significat d’allò que els ulls contemplen. Quan entrem a una església hi ha moltes coses que criden la nostra atenció, però el cor d’aquesta és l’Altar on el sacerdot presideix l’Eucaristia. Una església és un edifici per a una comunitat de fe, d’oració. Si oblidem aquesta dimensió oblidem la seua raó d’existir.
D’altra banda, en els últims anys i a causa de la por als robatoris i profanacions, moltes esglésies només obren les seues portes per la celebració litúrgica. Així es perd una dimensió fonamental de tota església: ser signe de la història de la fe d’una comunitat. És necessari trobar la manera de que les esglésies resten obertes per a la pregària, i oferir així la possibilitat de donar-les a conèixer a qui estigue interessat. Això és urgent si no volem que les nostres esglésies acaben essent mers testimonis del passat i esdevinguen en museus, espais amb història però sense vida.
Donar novament vida a les esglésies és una proposta a desenvolupar, especialment en el temps d’estiu en què els nostres pobles s’omplin de visitants. Cert que l’església és un signe i que la realitat concreta és el poble de Déu on el senyor habita. Sant Agustí, adreçant-se a una petita comunitat que havia començat a construir una església, els digué: “voleu vertaderament construir-la? Sigueu vosaltres mateixos la casa de Déu, i aquella casa es construirà”.
Així l’església de pedra esdevindrà lloc de vida, d’evangelització, un anunci callat de la salvació que s’ofereix a tots els homes. H
