Conta la tradició que l’any 494 ac a la ciutat de Roma, els plebeus farts dels privilegis i l’avarícia dels patricis, que els negaven qualsevol tipus de benefici en la gestió de la ciutat, van decidir en assemblea anar a la muntanya de l’Aventí i fundar una nova ciutat, a no ser que se’ls reconegueren drets i no sols deures. Els patricis es van resistir, però a la fi, espantats, no van tenir més remei que accedir a bona part de les demandes de la plebs. Va ser una de les primeres victòries de la classe treballadora i un clar exemple que la lluita de classes no és només l’invent d’intel•lectuals revolucionaris barbuts de mitjans del segle XIX.

Han passat 24 segles, i no obstant això la història es repeteix, els rics són insensibles i sords al drama de la crisi que ells mateixos han provocat amb la seua avarícia. Assistim com els nous patricis, els grans capitalistes i especuladors, recolzats pel govern de torn (ja siga PP o PSOE) s’han negat a compartir els seus èxits en el temps de bonança econòmica.

No obstant això, quan arriben les vaques flaques, carreguen totes responsabilitats i costos als muscles de qui menys tenen, com tristament succeeix avui. Hem observat impassibles com des d’un Govern “socialista” es regalava milions d’euros a la banca mentre les empreses aprofitaven la crisi per a tirar literalment al carrer als treballadors i treballadores, per a continuació aplicar una política neoliberal draconiana. Aquesta s’ha basat en l’abaratiment de l’acomiadament, el retall de la despesa pública, les pensions i el retard de l’edat de jubilació. Tots els governs ens han deixat ben clar i sense embuts que l’autèntic poder resideix en els poders financers!

Els plebeus de l’antiga Roma van demostrar el poder de les classes humils i la importància de la unió en la lluita per una vida digna.

Avui, és més evident que mai, que l’única solució a la crisi capitalista vindrà des dels propis treballadors i treballadores, de la seua unió i força, és l’hora de reivindicar un nou Aventí. H