El camí de Sant Jaume

Durant uns dies de juliol, amb un grup de novicis de Montserrat, he fet el Camí de Sant Jaume fins a Compostel.la, una ruta exterior i sobretot interior, que ens porta a compartir el silenci, la paraula, la pregària, la solidaritat i la comunió amb desconeguts que, al poc temps, esdevenen companys i germans de camí.

Com conta la tradició, l’any 34 Sant Jaume, per predicar l’Evangeli, va passar per València i Peníscola en el seu camí a Galícia. Després d’abandonar Espanya l’any 42, Sant Jaume va ser decapitat per ordre del rei Herodes. Els deixebles de l’Apòstol portaren les seues restes a Galícia, i uns segles després, l’any 813, un ermità va contemplar una pluja d’estrelles sobre el lloc on hi havia un sepulcre, que els cristians van identificar amb les restes de Sant Jaume. Aquell Campus stellae (camp d’estrelles) va originar el nom de Compostel.la, associat universalment al nom de l’Apòstol. Això va fer que ràpidament començaren les peregrinacions des d’Europa, fins a la tomba de Sant Jaume.

És cert que quan parlem del Camí, no l’identifiquem amb un únic camí, sinó a diferents camins que convergeixen en el sepulcre de Sant Jaume: el camí Francès, el del Nord (des d’Irun), la Via de la Plata (des de Sevilla) o el Portuguès els pelegrins valencians, tradicionalment hem utilitzat el camí que des de Saragossa, i passant per Logronyo arriba a Santiago.

Fer el Camí, sol o en companyia, és alhora una experiència de solitud i de comunió, de silenci i de fraternitat, de conversió i de reflexió personal. A peu, en bicicleta o a cavall i compartint amb els altres pelegrins el temps, el menjar i el cansament, l’alegria i les dificultats, el camí fins a Compostel.la ens ajuda a fer un balanç de la pròpia vida i a mirar el futur d’una manera nova. I és que el Camí, pel contacte d’un mateix amb els altres pelegrins i amb Déu, canvia i transforma la persona, donant-li unes noves perspectives i uns nous horitzons. El Camí ens ajuda a retrobar uns nous valors i unes noves realitats, que abans de posar-nos en ruta, ni tant sols imaginàvem.

Com han escrit els bisbes gallecs amb ocasió de l’Any Sant, “la nostra fe és creïble, perquè té la força de l’amistat d’aquells que caminen units, sense exclusions ni fronteres, guiats per l’únic Mestre”. I és que en el camí, els cristians descobrim a Jesucrist, que il.lumina la nostra fe i enforteix la nostra esperança. Però també el no creients troben la pau de Déu.

Després de passar per Saragossa, Calahorra, Burgos, Lleó i Samos, vam arribar a Compostel.la, que (com han dit els bisbes de Galícia) “té en la seua meta una presència i una abraçada d’amic, que el pelegrí fa a l’Apòstol”: Entrar per la porta Santa de la catedral, venerar el sepulcre del sant, abraçar la imatge de Sant Jaume i participar en la Missa del pelegrí, on vam coincidir amb un grup de Borriana.

Gràcies al Degà de la catedral, vam poder vore i tocar el Codi Calixtí, que recull la litúrgia, les tradicions i els miracles de l’Apòstol. Aquest llibre del segle XII, es pot qualificar com la primera “guia” per arribar a Compostel.la, ja que presenta els itineraris i les etapes fins a la ciutat santa. Com diu el Codi Calixtí, el pelegrí, encara que arribe a Compostel.la amb tristesa, “s’anima i s’alegra en vore bellesa d’aquest temple”

Com diu el cardenal Martini, “ser pelegrí significa experimentar la novetat, tindre el gust de noves aventures i sentir-se capaç d’afrontar les dificultats”. És el que he intentat fer durant dies: fer una experiència d’esperança i de fraternitat amb els altres peregrins que hem trobat al llarg del Camí de Sant Jaume.

Faig meues les frases d’Ernest, un xic castellonenc, que va escriure en un alberg: “Que tingues en la teua vida un bon camí. Que tots el tinguem. Gràcies per ajudar-me a buscar el meu”. H