Ara fa sis segles que el papa Luna amb la seua cúria s’instal•lava a Peníscola, convertint aquesta vila del Baix Maestrat en ciutat pontifícia. D’aquesta manera Peníscola, juntament amb Avinyó i Roma, han estat les tres ciutats que han acollit un papa i la seua cúria. Va ser a la mort del papa Climent VIIè quan els cardenals partidaris seus elegiren a Pere de Luna, que prengué el nom de Benet XIII. Aquest papa, que coneixia i estimava el Santuari de Montserrat molt més que el seu predecessor, duplicà els esforços per decantar-lo a la seua obediència, ja que el monestir, amb el prior Vicent de Ribes, es trobava adherit a la causa dels papes de Roma. Fins i tot després del pas oficial de l’Església catalana i de la Corona d’Aragó (amb el rei Martí l’Humà) a l’obediència a Avinyó, Montserrat continuava mantenint la fidelitat a Roma.

Amb la mort del prior Vicent de Ribes (1408) quedava eliminat el obstacle perquè Montserrat entrara en l’òrbita de Benet XIII, canviant l’obediència a Roma per la d’Avinyó. Així, una vegada Montserrat va passar a la fidelitat a Pere de Luna, el papa l’omplí de privilegis i li concedí la independència respecte a Ripoll. El 10 de març de 1409, Benet XIII nomenava a Marc de Vilalba primer abat de Montserrat i l’endemà expedia la butla que transformava l’antic priorat en abadia independent. El P. Cebrià Baraut, monjo i historiador, en la seua obra Benet XIII i el monestir de Montserrat, destaca que el papa Luna en erigir l’abadia, fixà “en dotze el número de monjos, preveres, ermitans i donats” que havien de residir a Montserrat. A més, el papa atorgà a “l’abat i als seus successors l’ús de les insígnies pontificals” i reservà als monjos ”la facultat d’elegir el propi prelat”.

El contacte de Pere de Luna amb Montserrat es va produir després de la seua elevació al papat (28 de setembre de 1394). Segons el P. Baraut, la vinguda de Benet XIII a Montserrat cal relacionar-la amb la visita que el papa Luna va fer a Barcelona el 1409, amb l’objectiu de beneir el nou matrimoni del rei Martí l’Humà amb Margarida de Prades, el 17 de setembre i on Sant Vicent Ferrer digué la missa.

Peníscola (que ara fa 6 segles acollí al papa Luna) i Montserrat, tenen en comú la figura de Benet XIII, que conferí al priorat montserratí la dignitat abacial. H