Les preocupacions i els interessos de cada dia no poden apagar la inquietud del nostre cor: trobar la vida mateixa en tota la seua immensitat i bellesa, i assolir el seu fonament. D’aquí la insatisfacció que moltes vegades sentim. Sant Agustín tenia raó: “El nostre cor està inquiet mentre no reposi en Vós, Senyor”. Però, certament, Déu és més gran que tot allò que els homes podem conèixer i dir. Per això, només Déu pot revelar-nos el misteri de la seua vida íntima. Els homes tendim a simplificar-ho tot i ens acontentem de vegades amb una visió abstracta i llunyana de Déu.

Tan sols Jesús ens ha revelat que Déu és misteri d’amor: Pare, Fill i Esperit Sant. Ningú no pot albirar la vida íntima de Déu, això és, la seua omnipotent unitat i la seua eterna trinitat. Els cristians, quan som incorporats a la vida divina, som batejats en el nom del Pare, i del Fill i de l’Esperit Sant. També quan iniciem la nostra jornada o quan ens reunim en el nom de Déu, fem el senyal de la Creu i proclamem el seu nom. Avui l’Església celebra la festa de la Santíssima Trinitat. “És el misteri central de la fe i de la vida cristiana. És el misteri de Déu en ell mateix. Per tant, és la font de tots els altres misteris de la fe, la llum que els il·lumina... ”(CEC, n.234).

Si Déu és únic però no solitari, si és Amor, també els qui hem estat incorporats a la seua vida mitjançant el Baptisme, la Confirmació i l’Eucaristia, estem cridats a realitzar la nostra vida des de l’amor i per a l’amor. Es comprèn que la fe cristiana tingue com a conseqüència visible la fraternitat, que es comprengue la persona mateixa, no com un jo tancat, sinó com algú obert sempre a la relació, al do d’un mateix. D’aquí el valor de la família, fundada en el matrimoni entre un home i una dona, com a àmbit de vida i d’amor; d’aquí les múltiples formes de vida comunitària que es donen en l’Església. D’entre elles cal subratllar avui una d’especial radicalitat: la dels contemplatius i contemplatives. Ells, amb el seu viure anuncien que Déu existeix i que ens estima, en el seu nom es decideixen a compartir-ho tot com a germans i converteixen l’oració en impuls que els guia en el seu caminar i els fa universals, lloant Déu i intercedint per tots. H