Aquests dies hem constituït les noves corporacions municipals, la nova Diputació Provincial i Francisco Camps ha nomenat el nou Govern de la Generalitat, enmig dels crits d’alguns dels membres del moviment del 15-M, que s’han citat per recordar-nos que segueixen allí, al carrer, a la plaça, reivindicant una nova manera de fer política, una política propera a la ciutadania i que pose els seus problemes en la primera línia.

Cares noves i cares velles. Frescor, en alguns casos. Esperança, sempre. Perquè encetem una nova legislatura i això significa posar en marxa tota una sèrie de mecanismes de renovació que poden suposar un estímul a l’hora d’estrenar noves maneres de fer i d’actuar. Vull creure-ho així.

Tot açò em recorda quan era menut i començava un nou curs escolar. Estrenàvem llibretes i ens féiem el propòsit de no fer cap ratlla fora de lloc, que cada títol tingués el seu estil propi... Al cap d’uns dies m’adonava que era impossible i ben aviat decidia abandonar la idea. Ara vivim el moment de la llibreta nova, on encara és possible tot. Fins i tot per a les cares velles, ja vistes i reconegudes, que ara tenen una segona –o tercera o quarta– oportunitat. És com aquella dita: “cántaro nuevo, agua fresquita”.

Esperança. És un sentiment que mai hem de perdre perquè tenim fe en les persones, en el progrés de la humanitat. Canviem per millorar i ara és un moment de canvi que ha d’orientar-se en positiu, perquè tot funcione millor a les institucions, perquè els nous equips tinguen major efectivitat i puguen servir millor a les ciutadanes i als ciutadans, que és, en definitiva, el que realment importa.

Tenim nous programes per aplicar, nous projectes per desenvolupar, que hem presentat durant la recent campanya electoral a la ciutadania i que ara és l’hora de programar i de planificar la seua implantació, la seua aplicació real a favor de les persones. Tot són bons propòsits i bones paraules. Quasi tots els discursos que he escoltat aquests dies han estat en positiu, mirant cap al futur i desitjant un nou marc de col•laboració. Predisposició al diàleg i a la concertació. Només en un cas n’he escoltat un que m’ha semblat dolent i desafortunat: el del senyor Aparici, portaveu del PP a la Diputació de Castelló, que ha atacat directament al Grup Socialista i al seu portaveu Francesc Colomer sense cap mena de substància ni de trellat. Desafortunat. Sense cap opció per al futur. El senyor Moliner, ben al contrari, ha estat possibilista i ha ofert diàleg i col•laboració. Francesc Colomer, s’ha posat també al servei de la concertació i del compromís. És el que tocava.

Cares noves i velles per afrontar una crisi llarga, dolorosa i ben complicada. Per convèncer la ciutadania de la necessitat de la política per solucionar-la. Per fer l’ullet a les joves i als joves que criden a la porta perquè pensen que el futur, el seu futur, no està en el que es parle i es dicidisca al si d’aquestes institucions. Fa un dies constituíem el nou Ajuntament de Castelló també entre crits i soroll; ara, la nova Diputació, amb la participació, entre el públic, de les noves conselleres i la promesa d’unes noves maneres de fer i d’actuar.

Anem per feina, doncs, i demostrem-ho també en el futur totes i tots: les cares noves i les cares velles.

Les paraules auguren nous temps i ara ens hem de fixar en els gestos, que han de ser fonamentalment nous. Són absolutament necessaris. H