La festa del Corpus Christi proclama que l’Eucaristia és el sagrament que fa present, a l’Església i a tots els homes, la Pasqua de Jesús. “L’Eucaristia és font i cim de tota la vida cristiana. En ella arriben al seu punt més alt l’acció santificadora de Déu envers nosaltres i el nostre culte envers Ell. Inclou tot el bé espiritual de l’Església: Crist mateix, la nostra Pasqua. La comunió de la vida divina i la unitat del Poble de Déu s’expressen i es produeixen per l’Eucaristia. Per mitjà de la celebració eucarística ens unim ja a la litúrgia del cel i anticipem la vida eterna” (Compendi CEC, nº 274).

Un moment intens de la festa del Corpus Christi és la processó. Acompanyem Crist, present en la figura del Pa consagrat, pels carrers de la nostra ciutat. És una manera de complir el mandat del Ressuscitat, que sempre camina davant nostre i ens convoca a anar a l’encontre dels altres per dur-los la Bona Nova que amb Ell ens ve. A través de la participació personal en la processó volem mostrar el desig de que el Senyor sigue present en la nostra societat. Volem posar davant els seus ulls els sofriments dels malalts, les pors i dificultats dels qui viuen desorientats, el nostre desig d’una vida més plena i justa.

Per comprendre el significat de la presència del Senyor en l’Eucaristia necessitem “els ulls de la fe” il•luminats per la seua Paraula: “Això és el meu cos, entregat per vosaltres”(Lc 22,19). Una entrega que abasta el conjunt de la nostra vida i ens convida a la donació de nosaltres mateixos. Per això, la festa del Corpus Christi ens duu a una nova forma de mirar les diverses realitats humanes. En aquest sentit, “Els sants --pensem, per exemple, en la beata Teresa de Calcuta-- han adquirit la capacitat d’estimar al proïsme de manera constantment renovada gràcies a trobar-se amb el Senyor eucarístic i, viceversa, aquest trobament ha adquirit realisme i profunditat precisament en el seu servei als altres” (Deus caritas est, nº18).

Acompanyar a Crist en l’Eucaristia ens porta a acompanyar al qui sofreix, al qui necessita ajuda, al que està sol, al que viu sense esperança. Ens porta a recolzar de forma decidida una obra tan eclesial i tan pròpia de l’ésser cristià com és Càrites. H