Mai no parlarem prou de la família. És el bressol on naixem a la vida i a l’amor, on queda configurada la nostra sensibilitat i la nostra manera d’entendre el món. La confiança que sosté el nostre viure, o s’aprèn en família o és molt difícil d’assolir. La qualitat de l’àmbit familiar condiciona el futur de les noves generacions. Per això és necessari impulsar iniciatives perquè la vida familiar sigue possible i rica en bones experiències, capaç de generar aquelles virtuts que desenvolupen tots els béns amb els quals Déu, en crear-nos, ha dotat l’ésser humà. Entre les experiències bàsiques de la família està el promoure la capacitat de comunicar-se, de parlar. Al principi, els nens escolten i miren. A poc a poc, les imatges i les paraules van configurant la seua interioritat, fins que arriba un dia en què comencen a comunicar-se amb paraules i amb gestos.

Una de les experiències que s’aprenen en família és parlar amb Déu, la pregària. Naturalment, és una experiència que s’assoleix a través del contacte amb d’altres que preguen, en un ambient de vida. El camí de l’oració cristiana sempre va de l’exterior a l’interior. Déu ens parla i nosaltres responem. Això passa també amb els nens. Els pares els parlen de Déu, donen gràcies pels dons rebuts i li demanen ajuda per viure segons la seua voluntat. Els nens veuen als pares pregar i preguen amb ells. En principi, només miren i escolten. A poc a poc participaran en la pregària, amb balbotejos, amb gestos, amb expressions d’admiració o de recollimen.

La pregària pertany a l’entranya mateixa de l’experiència cristiana. Jesús va pregar i ens va manar fer-ho. “Moltes vegades va dir: “pregueu, demaneu, en el meu nom”, fins i tot ens va proporcionar una forma de pregària en l’anomenada “oració dominical” (el Parenostre), i va advertir que l’oració és necessària, que ha de ser humil, atenta, perseverant i confiada en la bondat del Pare. La pregària és una experiència que s’aprèn pregant. Per això està a l’abast de tots, és senzilla i està unida al conjunt de la vida. En una família resulta fàcil pregar. N’hi ha prou amb dedicar-li a Déu un instant. Però hi ha un moment decisiu: anar plegats a l’Església per participar en l’oració més plena, l’Eucaristia. H