Hi ha gent que ja ha comprat lligons de dos puntes, llavors de tomatera, fesols de garrofa i bajoques i ha acumulat un nombre indeterminat de sacs de cigrons, sucre i arròs a més d’una retallada amb suficient munició.

Aquest estat de pànic i malenconia en què es troba una part important de la població contrasta amb l’alegria de les autoritats, en general, quan a pesar de la realitat que acompanya el dia a dia de milions de persones, moltes sense casa i amb deutes hipotecaris (¿?), segueixen tirant de cotxes oficials, magnífics sous i envejables pensions. Hi ha fins i tot qui, tot i ingressar gairebé el doble que el president del Govern se’n va cap de setmana sí, cap de setmana també, a Puerto Banús on acaronat per la brisa marina carrega al pressupost dinars i sopars per a dos, a més del consum del moble bar, a més dels trasllats d’escortes i l’allotjament i manutenció del xicotet exèrcit que l’acompanya. Es tracta ni més ni menys del president del Poder Judicial, Carlos Dívar.

Aquest home que es confessa de missa diària es veu que, efectivament, assisteix a missa diària però la missa no passa per ell. L’interessat ha retrucat amb un comentari despectiu al preu de la despesa quan segurament pensa que qui no va a Puerto Banús és perquè no vol. Què o què? La gent potser pose cara d’oca però és el que hi ha: la ministra de Sanitat no diu que la sanitat s’ha de repagar i, però, es repagarà, el d’Educació afirma estar preocupat per les mesures suïcides en educació que ell aplica! I el d’Economia, pretén dinamitar metòdicament l’economia espanyola per a, segurament, vendre-la a preu de cost, privatitzar la Seguretat Social com a fons d’inversió i augmentar la seua fortuna personal. Un crack. God safe els Torpons! H