Que els fills dels treballadors haguérem pogut accedir a la universitat per poder cursar estudis, havia estat una de les grans fites de les darreres generacions, on en la majoria dels casos, qui no estudiava, era perquè no volia.

Anys i anys de lluites i esforços col.lectius, havien aconseguit dotar-nos d’una xarxa pública. Sempre millorable, com tot, però que suposava un salt qualitatiu respecte a generacions passades que tinguérem assolit eixe dret. A fi de comptes, no era que ningú ens regalara res, sinó que els nostres diners, eixos que tant ens costa pagar, estaven gastant-se en una cosa útil, en una inversió de futur, en formar millor als adults del demà. I aixó començava també des de baix, des de l’educació infantil, amb buits com la possibilitat d’escolaritzar des 0 a 3 anys de manera gratuïta i pública, o amb un sistema de barraquisme escolar alarmant, però encara així, anàvem avançant.

Ara va, i el miserable Govern que tenim, tant a nivell estatal com autonòmic, decideixen que per fer-nos a nosaltres pagar el seu deute, després d’haver-se ells, gastats els nostres diners en mangantes i robatoris múltiples, i que la caixa pública no pot dedicar-se a l’educació i la sanitat, sinó a altres menesters. I diuen que cal retallar 10.000 milions en educació i sanitat, els mateix que volen emprar per “rescatar” el banc del PP (Bankia, abans Bancaixa), entitat que ells i sols ells han arruïnat des de Terra Mítica fins a l’aeroport de Castelló.

Ara, gràcies al PP, estudiar als pobres els serà més complicat, les aules estaran més saturades, el professorat més escàs i maltractat, i les matrícules més inaccessibles per a la gran majoria; que estudien els fills de riscs, com han fet sempre, i nosaltres, a treballar en condicions de semiesclavitud i a pagar-los les festes i els excessos. Aquest és el model del PP, el remei i les solucions màgiques que deien tenien amagades en la màniga i no va atrevir-se a dir durant la campanya electoral. Ara, que es salve qui es puga. Per això, vagues en l’ensenyament, com la convocada i celebrada avui, són instruments necessaris. Han mentit a qui s’ha deixat enganyar, i ara, a pagar-ho tots. H