La Universitat Jaume I va iniciar el 1992 un vertader procés d’obertura a la societat amb l’objecte de fer-la present a totes les comarques castellonenques. I amb aquest objectiu va convocar la primera edició del Programa d’Extensió Universitària (PEU) amb el suport econòmic de la Diputació de Castelló. D’aquesta manera va vindre a instaurar-se un vertader i complet programa d’activitats que incloïa i inclou formació, informació, difusió del coneixement i d’expressions culturals relacionades amb el territori. Més encara: entenent-se aquesta formació com a formació al llarg de tota la vida.

No cal oblidar que la Declaració de 1998 de la Unesco sobre l’educació superior adjudica a la universitat la competència de contribuir a comprendre, interpretar, preservar, fomentar i difondre les cultures nacionals i regionals, internacionals i històriques, en un context de pluralisme i diversitat cultural. En conseqüència, fer present la universitat en el territori en que s’insereix i posar en valor el fet cultural, en el seu més ampli sentit, així com operar com a instrument de comunicació i cohesió, constitueixen tasques en que la Universitat Jaume I s’ha implicat des de fa molt de temps, concretament des de fa vint anys. Precisament ara, el 2012, commemorem el vintè aniversari d’aquest compromís. Compromís o empresa duta a terme, fonamentalment, a través del PEU. I això per diverses raons.

En primer lloc, perquè entre les funcions de tota universitat hi ha la d’atendre la transferència de coneixement. Aquell coneixement que ella genera i que ho fa en pro de l’increment cultural de les gents de l’entorn. Però no sols això o per això, sinó perquè aquesta acció comporta, així mateix, afavorir el seu desenvolupament socioeconòmic, propiciant d’aquesta manera la qualitat de vida del món rural. En segon lloc, per la interacció a què aspira la Universitat, de manera que ella també rep al mateix temps, i en forma de singular retroalimentació, tota una sèrie d’idees, plantejaments, aspiracions, desitjos, posicionaments i actituds vitals dels habitants de la comarques que configuren aqueix entorn, en el nostre cas de la província castellonenca. I el dit cúmul d’idees i desitjos no fa sinó plasmar-se en tota una sèrie de propostes de formació a què la Universitat Jaume I ha d’atendre, i així ho fa, de la millor manera que pot.

La realitat sociocultural de Castelló no sols compta amb aqueix servei, com dic, per part de l’UJI, sinó que últimament l’ha portat a iniciar el projecte de Territori Singular per part o en anuència del seu propi Observatori. Observatori per a la realitat sociocultural rural de Castelló que s’articula segons una estructura triangular formada per professionals que treballen en els municipis, pels representants tècnics del PEU i per la mateixa població implicada. Estructura la gestió estratègica del qual significa la consolidació d’un estil de treball fonamentat en una visió àmplia que respecta la diversitat, la singularitat, els processos en el temps i les persones que els protagonitzen. També desenvolupa el PEU el denominat Projecte Patrimoni, com a laboratori d’investigació propi en àrees rurals, creant-se així tota una xarxa provincial formada per persones bolcades en activitats relacionades amb el patrimoni artístic, arquitectònic, etnogràfic, etc. d’aqueixes àrees, tan descuidat en comparació amb el mal anomenat patrimoni noble o edilici.

Una altra iniciativa estratègica ha estat el programa PAIS@rural d’acompanyament d’iniciatives amb suport social, que ha suposat un canvi en els models de treball i la posada en valor de projectes que estan transformant la realitat del nostre territori. El Museu Obert de Suera, el mapa cultural del Parc Natural de l’Espadà, el treball fet a la mina Victoria-Esperanza de Culla i la Torre o la implantació de l’Agenda 21 de la Cultura i Local a La Serra, Sant Mateu, Vilanova i Bell-lloc són l’evidència del treball ben fet.

També es confeccionarà un manual que identifique serveis, projectes i experiències de referència, constituint un adequat complement a la Guia pràctica que ja es va editar el 2008. Així mateix, es presentarà en aquest marc commemoratiu un estudi sobre el programa d’alfabetització digital de les zones rurals de Castelló. I per si tot açò no fóra prou, es realitzarà el congrés 30 anys de models sostenibles al medi rural: retrospectiva i propostes de futur. I com a colofó: la festa el 20 de juliol on es presentara el documental Veus. Un territori comú per al desenvolupament. Un viatge que recull les veus i les experiències d’aquest programa de formació i acció social. Reprendrem el actes el 28 de setembre amb una exposició dels tallers del projecte SCRIPT_ de l’artista Rosa Serna que s’han fet en el marc del PEU en tota la província a l’espai del Paranimf. El programa, la labor de tots els seus nombrosíssims actors implicats i sempre davall el logo de la Universitat Jaume I i la Diputació castellonenca continuarà a pesar dels temps realment complicats que vivim amb la cimera que celebrarem a principis del 2013, on confluiran noves visions, tant d’agents implicats directament en el programa, com d’observadors externs, una mirada objectiva per a reflexionar conjuntament sobre el que estem fent, sobre com estem treballant i valorar les possibilitats de canvi incorporant noves mirades i una visió crítica de la funció social del programa i de la seua responsabilitat davant la realitat sociocultural del món rural.

En definitiva, la Universitat Jaume I, a més dels objectius tradicionals (docència i investigació), assumeix la missió de dedicar especial atenció a l’estudi i desenvolupament de la cultura així com a participar en el progrés i desenvolupament de la societat. Aquesta declaració d’intencions que queda desplegada en l’ideari i model estratègic del que s’anomena Extensió Universitària, ens permet augurar un gran futur per a les terres i les gents, la cultura i el territori de les nostres comarques. H