Ara fa un any, Esquerra Unida va tornar a l’Ajuntament de Castelló gràcies a la confiança dipositada per ciutadans i ciutadanes que, farts de les polítiques mesquines del PP, esperaven escoltar la veu de l’esquerra al consistori. El diccionari ens recorda que fer oposició és lluitar contra els qui tenen el poder polític. I aquesta lluita entenem que ha de sostenir-se sobre una base sòlida, discutida i consensuada per les bases de les formacions polítiques que aspiren a governar. I això és el que hem fet des d’EUPV a Castelló, aplicar el nostre programa. Som una formació d’esquerres amb una posició nítida. Posaré sols un exemple. En EUPV pensem que la política és cosa de tothom i no sols d’una élite privilegiada. Per això vam demanar reduir salaris de regidors i que les sessions foren de vesprada. Ni PSOE, ni Bloc, ni PP ho recolzaren. Necessitem gent honesta amb idees i no professionals de la política que ens han dut al desastre. Qualsevol ciutadà té dret a exercir la política i pensar que un treballador pot alliberar-se de la seva feina per fer política sense risc de perdre el lloc de treball demostra ignorància. No necessitem polítics professionals que menyspreen i donen lliçons als que des del treball i l’honradesa pensen que les coses es poden fer millor d’una altra forma. Fer oposició a l’oposició des de l’oposició sols té una explicació: tractar de viure de la política a qualsevol preu.

I aquesta és la forma de fer política que la ciutadania ací i en altres països d’Europa està demandant. Un clar exemple és la victòria última del FEUP al claustre de l’UJI. El ventall ideològic del FEUP és ampli i engloba el socialisme, que ni comença ni acaba al PSOE, un socialisme amb el que EUPV s’identifica i per la qual cosa els felicitem. És bo d’entendre que també ens enorgullim dels resultats de Syriza a Grècia, doncs formem part tots dos de l’Esquerra Europea. Més dur d’entendre és jactar-se de la victòria del FEUP, una opció amb clara ideologia d’esquerres i al mateix temps anar de la mà de CiU, que no deixa de ser un PP a la catalana. Hi ha a qui molesta el nostre posicionament, “Ladran, luego cabalgamos”. H