El Consell General del Poder Judicial, del qual ha eixit per potes i amb cotxe oficial l’anterior president, Carlos Dívar, té com a finalitat, sembla que exclusiva, viatjar pel món, bé siga a la Patagònia --un lloc de bellesa apassionant i jurídicament no menys apassionant--, a una desfilada de togues o a la presentació de l’últim mostrari de punys brodats. També han debatut llargament per les dietes i la necessitat de regular-ne’n la quantitat i la qualitat perquè un jutge d’esta categoria no pot allotjar-se, viatjar i alimentar-se com un humà normal. No se sap, però, els resultats d’aquests magnífics viatges perquè es neguen rotundament a presentar cap informe sobre els resultats de tan esforçada activitat.
La broma ens ha costat, només l’any passat gairebé un milió d’euros... Un milió per ací, sis milions i mig, d’euros, per a pagar assessors només en la Diputació de Castelló cada legislatura, tres mil milions d’euros perquè els senadors i alguna senadora puguen visitar la piscina coberta del Senat... conformen el que hom ha volgut denominar l’estat del benestar. El seu.
Ací no paga ningú. Ni Dívar tornarà les dietes indegudament cobrades com tampoc els beneficiats de la desfeta de Canal 9 o els d’EMARSA. La imprudent admistració que ha construït un aeroport inútil, acabarà sense culpables. La tàctica més estesa és acollonar el personal, siga jutge o policia, treballador o autònom, mestre o metge amb amenaces i sense aportar solucions afirmant que sobren funcionaris i que cobren massa com a pantalla de fum de la seua incapacitat. Pujaran l’IVA que ningú no vol pagar i menys recaptar en una orgia de frau col•lectiu i ompliran les arques del tresor públic amb bitllets del narcotràfic. H
