En les últimes setmanes, el drama social dels desnonaments a la força de famílies senceres que, víctimes d’una llei hipotecària injusta i abusiva, es queden sense sa casa m’ha fet vindre a la ment la imatge d’un trapezista que, després dels equilibrismes i les piruetes que li ha tocat fer durant anys, acaba caent quan la corda del trapezi s’esgarra. I quan cau, se n’adona que la xarxa de seguretat que abans li permetia estar tranquil i el salvava d’una mort segura ja no hi és. Ha desaparegut, deixant el trapezista i tots els trapezistes com ell completament desprotegits, sols.
Malauradament, és això el que la destral del Govern del PP ha acabat per aconseguir: que ja no puguem comptar amb la xarxa de protecció social que, fins fa no molt, ens servia per parar i esmortir la caiguda. Les retallades salvatges de les que hem estat víctimes durant l’últim any, l’eliminació d’ajudes que, fins l’arribada del PP al Govern central, alleujaven les dificultats de famílies, joves, dependents, per enfrontar els problemes del dia a dia, les retallades de sous i de drets socials, la pujada de preus... han anat foradant cada vegada més la xarxa social de protecció que tants anys havia costat de teixir fins a fer-la desaparéixer. Tràgica contradicció que, com més s’esgarra la corda del trapezi i més dificultats tenen les famílies per fer front a les dificultats, més s’han dedicat a foradar-la i atacar els sistemes de protecció social. Ara, quan la situació ja ha passat de problema a drama social, lluny de reforçar el teixit de la xarxa de protecció, els responsables últims de buscar les solucions, els que han estat elegits per a fer-ho, prefereixen posar la tireta damunt la ferida de la bala i decreten una moratòria tan i tan restrictiva que seguirà deixant sense sostre i en situació dramàtica milers de famílies. Un pegat que no enfronta directament, amb valentia, l’arrel del problema: la necessitat de canviar la normativa actual per tal de posar fi als abusos dels bancs en una qüestió tan sensible i fonamental com és l’habitatge. A Vila-real, aquesta xarxa de protecció l’estem reforçant i seguirem fent-lo, amb atenció a les necessitats de les famílies víctimes de desnonaments, ajudes directes, negociacions i iniciatives que posen les persones i no els mercats al centre de l’acció política. H
