Aquest dimecres i després de deu anys d’espera, de canvis continus de jutges instructors, Carlos Fabra s’enfrontarà a greus càrrecs de corrupció en un dels judicis més importants de la història de Castelló.

Focalitzar l’atenció en el personatge de l’expresident ens permet posar cara i cognoms a una situació d’anormalitat democràtica que ha perviscut a la nostra societat durant massa temps. Supose que es tracta d’un mecanisme cognitiu per simplificar la realitat i fer-la més comprensible a la nostra ment. La veritat, més incomoda, és que el fabrisme no va ser, ni és, solament Carlos Fabra, és tot un tot un entramat de relacions clientelars, de beneficiaris i deutors.

Moliner està completament capficat en netejar el seu passat i donar una nova imatge a la Diputació i al Partit Popular de Castelló. Però molts dels que ara reneguen, van créixer políticament sota el patrocini de Carlos Fabra, van ser cooperadors necessaris del règim que va ofegar i retòrcer les nostres institucions més enllà del límit. Darrere també hi ha altres còmplices necessaris, empresaris que volien un negoci fàcil i rentable com Vilar o els beneficiaris del “ni sé la gente que he colocado en 12 años”, que garantien una base electoral d’estomacs agraïts que justificaven la frase, “el pueblo me ha absuelto”.

Aquest pot ser el judici de Carlos Fabra, però sembla més el judici final de tot un sistema, de Castelló com a societat en ple segle XXI. H

*Diputada d’EU a Les Corts