Dedicar-se en cos i ànima a l’esforçada i fastigosa --com també mai valorada suficientment--, feina de la política; item més, i governar durant anys i panys ha fotut el tàlem a més d’un.

Últimament en el Partit Popular estan passant coses molt estranyes com la pèrdua de memòria de reconeixement. De repén Carlos Fabra oblida qui és el seu hereu en la terra --i en la Diputació Provincial de Castelló--, Mariano Rajoy no recorda qui era Jaume Matas --abans el seu alter ego--, o un tal Francisco Camps, àlies Paco el fúnebre. Rita Barberà afirma que mai de la vida ha parlat amb un tal Undargarin i, a poc a poc, Paco Martínez, exvicepresident de la Diputació de Castelló, alcalde de la Vall d’Alba, heureu universal de finques i béns i rebedor ocasional de més finques i més béns, es torna invisible a l’ull dels humans. Pràcticament és una ombra que es desplaça ací i allà comprant terrenys per tal que Adelino Santamaría, alcalde de Borriol --un altre diputat-espectre--, els requalifique per a l’empresa dels fills de Martínez que ningú no ha vist mai o no recorden haver-los vist mai tot i ser posseïdors d’una exitosa empresa sense tenir activitat ninguna i té una no-seu en un pis de Castelló capital.

El per què de la no dimissió immediata de Martínez i Santamaria és senzillament inexplicable. H

*Escriptor