El neoliberalisme, amb els seus valors dominants d’avarícia, competitivitat i individualisme en han portat novament a una profunda crisi econòmica, social, política i moral. Desnonament i explotació, són els noms dels nous genets de l’apocalipsi. La gent es veu esclafada por forces econòmiques que no controla, com si d’un càstig diví es tractara.

Davant d’aquesta lògica econòmica implacable, l’autoorganització de la classe treballadora és una necessitat: El cooperativisme, amb els seus valors de treball associat, suport mutu i solidaritat, se’ns presenta com un arxipèlag d’esperança, rodejat d’una gran mar. Queda ben clar perquè des dels poders econòmics s’ha intentat ofegar econòmicament o colonitzar ideològicament aquest moviment, des dels seus inicis va representar l’embrió d’una nova societat, on l’economia estaria en mans dels treballadors.

No estem parlant d’un fenomen residual, quasi 1,5 milions de valencianes en formen part, no estem parlant d’un moviment dèbil, donat que les xifres de destrucció d’ocupació afirmen que ha resistit la crisi molt millor que l’empresa privada. El cooperativisme no pot acontentar-se amb ser un subaltern de l’economia de mercat, ha de afrontar la tasca d’arravatar l’hegemonia a les grans corporacions. La contribució de les administracions públiques en aquest canvi serà decisiva, una política d’estat tendent a la racionalitat del treball associat. H

*Diputat d’EUPV a Les Corts