Trenta-i-uns anys de l’aprovació de la LUEV i el valencià segueix marginat en la vida pública.

Alberto Fabra ha emprés una involució política d’atac als drets culturals i nacionals del poble valencià. La possibilitat de perdre el govern i la pressió de veure’s enxampats en continus casos de corrupció fa que hagen decidit treure del bagul una vella tàctica: usar l’anticatalanisme com a màquina de fer vots.

La maniobra no és nova. En els primers anys del post-franquisme la dreta va encoratjar l’odi anticatalanista. Les mesures que ha anunciat Fabra són una crida a l’activació de la ultradreta. La creació d’un Observatori de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià a la mida dels grups radicals espanyolistes i antivalencianistes només respon a l’intent desesperat de conservar el poder; respon a l’intent de desviar el centre del debat polític els vertaders conflictes socials, aquells derivats de la seua mala gestió dels recursos públics, de les retallades i de la corrupció.

No cal cap observatori per a constatar la desfeta cultural. El Govern del Partit Popular no ha promogut la recuperació del valencià, ni ha garantit el seu ús normal i oficial. Pel contrari, ens ha robat la RTVV i impedit la difusió de la TV. I en educació, la consellera Mª José Català s’erigeix com una hooligan de la llei Wert i està expulsant el valencià de l’escola. Davant de tanta infàmia hi ha un poble que resisteix i que espera un govern que capgire la situació. H

*Diputat autonomic d’EU